Articles

viure sense tu

Contra la democràcia

Tant Trias c om Zapatero han mostrat afecte pels “indignats”

El bes­ti­ari popu­lar, here­tat de la mito­lo­gia fantàstica medi­e­val, manté tota mena de com­bi­na­ci­ons que ens sem­blen impos­si­bles. Aquest estiu, de festa en festa, les podem repas­sar totes. Des de la mal­vada víbria –drac de pro­mi­nents mame­lles, bec d'àliga, ales de rat­pe­nat i urpes–, al basi­lisc –rei de les serps, però amb potes, plo­mes i bec de gallina i ales espi­no­ses, nas­cut de la sang de Medusa. A més, és clar, de mulas­ses, dracs, gui­tes, cuques feres, cava­llets, galli­nes, lle­ons, camells, àligues, cabres, óssos, mus­sols, more­nes i fins i tot insec­tes, que a Sant Sadurní recor­den el tràngol de la fil·loxera. És clar que al ritme que por­tem no seria estrany que aviat vegem també entre els ele­ments fes­tius el mos­quit tigre. Una de les com­bi­na­ci­ons que tenim més pre­sents aquests dies, i que segons com i on sigui la fiblada ens pot aca­bar trans­for­mant en un ésser mitològic i mons­truós a nosal­tres matei­xos.

Amb tot, l'insecte més il·lus­trat és Gre­gor Samsa, el viat­jant del relat de Kafka que es des­perta con­ver­tit en un insecte mons­truós. La meta­mor­fosi que expe­ri­menta m'ha recor­dat l'arren­cada del nou espec­ta­cle del dra­ma­turg Esteve Soler, Con­tra la democràcia, en què una cri­a­tura aca­bada de parir, una ara­nya, de fet, es menja els seus pares. És la torna de la fam de Saturn. A Con­tra la democràcia –que es pot veure aquest mes a la sala Beckett de Bar­ce­lona–, Esteve Soler i el direc­tor Car­les Fernàndez s'abo­nen en set situ­a­ci­ons de gui­nyol. I fa por és clar. Esbor­rona veure una ciu­tat esde­vin­guda terra cre­mada, sota la temp­tació d'anar fent elec­ci­ons fins a obte­nir els resul­tats desit­jats. Impacta sen­tir que “en el fons, la democràcia és tan pro­fi­tosa com McDo­nalds. Poques franquícies han adqui­rit tant pres­tigi, difusió i fia­bi­li­tat com aques­tes dues”.

Esteve Soler va escriure Con­tra la democràcia a Grècia, on va aga­far cos també la democràcia i on tanta con­tes­tació tenen les mesu­res d'ajus­ta­ment. Aquí no ens hem que­dat enrere en la indig­nació i tant el nou alcalde de Bar­ce­lona, Xavier Trias, aco­llia la seva veu crítica, com Zapa­tero, en el debat de política gene­ral, va tenir parau­les d'afecte per als acam­pats. De ben segur que el seguici popu­lar forma part del nos­tre model de con­vivència. A veure qui es crus­peix a qui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.