Opinió

La sopa d'all

Cal criticar els qui consideren que l'únic objectiu de l'empresa és guanyar diners

Sortosament i finalment, alguns professors d'escoles de negocis han descobert la sopa d'all. Com a mínim, alguns de l'Iese i de l'Esade barcelonines i de la Harvard Business School. Potser d'altres s'hi afegiran. Ja l'havien descoberta fa anys, però van oblidar la recepta i només l'han recuperada quan ha arribat la crisi econòmica i s'han adonat que alguna culpa hi tenien.

Fa un any, vaig elogiar unes declaracions de Jordi Canals, director general de l'Iese (Avui, 13 de juny del 2010). Ara haig de fer el mateix amb el document redactat per dos professors de la mateixa escola, Rafael Andreu i Josep Maria Rosanas, amb el títol de Manifest per a un management millor. Una visió racional i humanista. Per cert, per què no en diuen gestió d'empreses? El document està escrit en l'idioma castellà-anglès, propi d'aquestes escoles, però la paraula management té una traducció clara i fàcil.

Poso exemples de la sopa d'all. Diuen els professors: hi ha coses que no es compren amb diners, però molts directius, irresponsablement, no ho creuen així; és fonamental que les persones se sentin orgulloses del que fan i com ho fan, aconseguir-ho és responsabilitat del management; hem d'aixecar la veu contra la visió curta i contra els qui consideren que l'únic objectiu de l'empresa és guanyar diners; hem d'excloure les empreses que en guanyen, sense fer un servei, i les que fan un servei, sense guanyar-ne, per quedar-nos amb les que guanyen diners, fent un servei o creant un valor econòmic per a la societat.

Denuncien, valerosament, les pràctiques que qualifiquen de disfuncionals. Denuncien les agències de qualificació, que s'han equivocat sovint en aplicar criteris incorrectes; els bancs d'inversió, que han invertit en el que no havien d'invertir; els bancs que han enganyat els clients amb criteris d'una suposada modernitat; els departaments d'economia de les universitats, que han justificat autèntiques barbaritats per defensar el lliure mercat; les escoles de negocis, que han aplaudit pràctiques absurdes per tal d'aconseguir resultats a curt termini; els constructors i promotors immobiliaris, que van crear la bombolla; els directius que han dissenyat esquemes d'incentius perversos a favor dels seus subordinats; la fatxenderia d'alguns d'aquests directius; la poca satisfacció amb què es treballa i la desconfiança dels treballadors en els qui manen.

És una reproducció textual del document i no una interpretació meva.

A l'escrit dels professors de l'Iese només li falta posar noms propis després de cada afirmació. Estic segur que els podrien posar, que els coneixen personalment i que han estat convidats de les escoles de negocis o de les universitats catalanes o espanyoles. Les acusacions són tan greus que haurien de provocar una allau de dimissions per part dels culpables i d'excuses per part dels qui els han donat suport durant tants anys. Però no ha estat així, fins ara. Agraeixo el document. És com si el restaurant El Bulli comuniqués que ha descobert la sopa d'all.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.