Opinió

La COLUMNA

El silenci dels dits

Perquè els nens d'avui ja neixen amb els dits convertits en xips

Hor­ror vacui és una expressió lla­tina que vol dir “hor­ror al buit”. L'ori­gen és quasi filosòfic, es refe­reix a la matèria, que té “hor­ror” als espais buits i ten­deix a omplir-los. La història de l'art parla d'hor­ror vacui per refe­rir-se a algu­nes tendències artísti­ques i pictòriques que far­cei­xen una peça amb figu­res i dibui­xos sense dei­xar racons buits. Però hor­ror vacui ha pres un sen­tit més psi­cològic, el de l'angoixa, la por de la sole­dat, el neguit de l'escrip­tor davant d'un full en blanc, la basarda del silenci...

Són pro­pis dels nos­tres dies la por al silenci, el des­as­sos­sec que pro­du­eix estar sense ràdio ni tele­visió ni mòbil ni cap altre apa­rell que emeti sons. Això s'amplia a gran velo­ci­tat. Ja no és el so o fins i tot el soroll allò que es troba a fal­tar, sinó tenir un gad­get electrònic a mà. Cada vegada hi ha més per­so­nes engan­xa­des al mòbil, a l'Ipod, a l'Ipad, al portàtil, a l'ordi­na­dor... Per no res, per la neces­si­tat de tenir les mans entre­tin­gu­des tocant botons i mirant pan­ta­lle­tes. L'hor­ror vacui no és sola­ment tenir les mans bui­des, sinó, sobre­tot, tenir els dits deso­cu­pats.

Creix el nom­bre de per­so­nes que tenen una síndrome d'abs­tinència quan estan des­con­nec­ta­des. Són les que envien i reben mis­sat­ges men­tre par­len amb tu i al mateix temps estan pen­dents del Face­book i del Twit­ter, obren pàgines web com­pul­si­va­ment... Si els adults es com­por­ten així, què no faran els joves i els ado­les­cents! I els pàrvuls, perquè els nens ja nei­xen amb els dits con­ver­tits en xips. Per això s'entén que un dels càstigs més eficaços que tenen els pares i els edu­ca­dors és l'amenaça de con­fis­car el mòbil o el vide­o­joc... durant uns dies, no fos cas que es trau­ma­tit­zes­sin. La situ­ació serà cada vegada més insos­te­ni­ble perquè les noves gene­ra­ci­ons recu­pe­ren l'habi­li­tat de l'homo faber i quasi només s'expres­sen amb les mans, espe­ci­al­ment amb el dit gros, que pràcti­ca­ment és un ens autònom amb cer­vell propi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.