Opinió

LA COLUMNA

Arrels vigoroses a Palamós

Palamós és relle­vant en la mito­lo­gia cata­lana moderna. A mit­jan segle XX, l'hotel Trias, al pas­seig marítim, i als afo­res el Mas Juny de Josep Maria Sert, i el Mas Cas­tell d'Albert Puig Palau, aco­lli­ren ins­tants memo­ra­bles en la vida de gent de món (Coco Cha­nel, el príncep Ale­xis Mdi­vani, la baro­nesa Maud Thys­sen-Bor­ne­mi­esu), de la lite­ra­tura i del cinema (Tru­man Capote, Made­leine Car­roll, Mar­lene Die­tritch, Luc­hino Vis­conti, John Wayne, Ava Gard­ner, Frank Sina­tra, David Niven).

Explica Màrius Carol que, segons Josep Colo­mer, a Capote el fas­cinà la sar­dana. Anys abans, la nos­tra dansa naci­o­nal també captà l'atenció de Stra­vinsky i Schönberg. Després de veure'n ballar a l'Escola Indus­trial de Bar­ce­lona, Albert Ein­stein va dir que era una dansa dis­tin­gida que hau­ria de ser cone­guda arreu pel fet de ser alhora obra d'art i esport.

Durant els estius en què va escriure A sang freda, Capote gaudí de les sar­da­nes a l'aplec de Palamós. Es fa el juliol des del 1954. És un dels més antics de Cata­lu­nya, em remarcà el pro­fes­sor i peri­o­dista David Pagès. A les comar­ques giro­ni­nes també tenen anys els de Cal­des de Mala­ve­lla, Banyo­les, Ripoll, Anglès, Girona, Figue­res i altres llocs, segons Lluís Mer­ca­der, un dels orga­nit­za­dors, coor­di­na­dor del lli­bre de l'aplec.

El Palamós de les sar­da­nes com­bina cos­mo­po­li­tisme i cata­la­ni­tat, empelts i arrels. És terra d'estran­gers admi­ra­dors de la sar­dana i bres­sol de com­po­si­tors: Josep Casa­no­vas Pai­xero, Miquel Roger, Lluís Camós, Ama­deu Cua­drado. Des dels anys 40, quan Maria Trias aixecà el seu hotel segons un model de con­fort aus­ter, amb un res­tau­rant que evoca el fun­ci­o­na­lisme cine­ma­togràfic, Palamós ha des­ta­cat per atreure un turisme de qua­li­tat. Els pala­mo­sins posen cura en tot, des de la cuina a la platja, una de les més pro­te­gi­des per al bany mal­grat el port. També mos­tren als foras­ters la vigo­ria de la sar­dana. Així avan­cen. Diu Joan Alco­ver, a La balan­guera, que la soca més enfila com més endins pot arre­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.