A la tres
Què val ser una potència militar
“Un nadó nord-americà
té més possibilitats de morir que un
de Cuba, Polònia
o Lituània”
Els EUA són la primera potència militar del planeta, un lideratge no disputat d'ençà de la fi de la guerra freda. L'esforç econòmic que representa per als Estats Units mantenir més de 1.000 bases militars en més de 150 països és colossal, i comença a passar factura al cor mateix de l'imperi. Són faves comptades que no tenen res a veure amb la crisi: si destines els diners a la indústria militar, no el podràs destinar a d'altres fins.
Ahir l'Organització Mundial de la Salut va publicar un estudi molt extens que analitza les taxes de mortalitat infantil dels seus 193 estats membres durant els darrers 20 anys. El retrocés dels EUA és formidable. No es tracta ja de la comparació habitual amb les societats més benestants del nord d'Europa. Avui en dia un nadó nord-americà té més possibilitats de morir que un de Cuba, Polònia, Malàisia, Corea del Sud o Lituània. La nació més poderosa del planeta ha caigut al lloc 41 del rànquing, i s'ha situat als nivells de Qatar, Croàcia o els Emirats Àrabs Units. L'informe assenyala tres factors: naixements prematurs, asfíxia i infeccions, cap de greu, que es poden combatre amb més educació.
Els EUA són la democràcia més desigual de la Terra. Estant-me a Florida vaig comprovar en directe el contrast obscè de Miami Beach amb els seus Ferraris i les seves mansions i l'exclusió extrema de Little Haiti, a 10 minuts de distància, amb taxes de mortalitat infantil africanes. El país va triar bastir un imperi militar en comptes d'invertir per superar aquestes desigualtats. Ara comença a pagar el preu d'aquesta elecció.
