A l'oposició fa fred...
Algun savi va deixar escrit que a l'oposició hi feia molta fred. A Catalunya, l'oposició ha començat a escalfar-se tard i quasi un any després d'haver perdut el govern. Els socialistes estan concentrats preparant el seu congrés de desembre. Un congrés respecte al qual hi ha coincidència que s'havia de fer molt abans i tenir-lo a hores d'ara més amanit tot pensant en les generals.
Els socialistes catalans estan buscant un candidat o una candidata.
Els probables són: Ros, Helena, Iceta i Navarro, i com sempre pot haver-hi algun tapat que podria ser la veterana Montserrat Tura o altres diputades de nova generació més conegudes en cercles polítics com les Blackberry com ara Rocío Martínez-Sampere.
Fins ara a la llista de noms no hi ha grans sorpreses. Tots els esmentats – en més o menys proporció– tenen suficient parròquia al darrere per postular-se i per dirigir els socialistes catalans en substitució de José Montilla.
Altra cosa és el moment que hagin d'elegir un candidat a la presidència de la Generalitat.
A la política catalana, per la forta saturació, ara mateix no és fàcil llançar nous productes al mercat polític que no siguin apostes de llarg termini. Quelcom passarà a Espanya després de les generals del 20-N.
És habitual que en aquest tipus de congrés hi hagi només un parell de candidatures. En cas contrari, tot plegat pot esdevenir una olla de grills. Avui, encara no es veu clar qui competirà amb qui i si caldrà esperar a darrera hora per saber quin són els designis del socialisme català.
Tal com està el panorama polític i econòmic sembla que els socialistes haurien d'evitar d'anar a un congrés cuinat.
Seria molt més interessant, sense que fóra una olla de grills, que l'anomenat progressisme català englobat en el PSC es pronunciés sobre les seves intencions a la política catalana. Quina implicació desitgen amb el PSOE i quin és el seu grau de compromís català, entre altres qüestions.
De moment, fóra més interessant saber on volen anar i què volen fer i llavors seria més fàcil trobar les persones que han de portar els designis
d'un partit que ha fet grans aportacions en el terreny municipal i la d'evitar en certs moments de la història el lerrouxisme...
A Catalunya, a banda d'un govern fort, també li cal, encara que hi faci fred, una bona oposició...
