Opinió

L'APUNT

Ni cinc al calaix

“Tot són plors, peticions de crèdit i penes i treballs per pagar nòmines i proveïdors”

Aquesta crisi econòmica que sem­bla no tenir fi ni compte col­peja ara de ple els ajun­ta­ments. L'admi­nis­tració més pro­pera als ciu­ta­dans passa per moments molt com­pli­cats, sobre­tot aquells con­sis­to­ris en què es va esti­rar més el braç que la màniga. És a dir, allà on vam comp­tar que els ingres­sos per llicències d'obres i plusvàlues diver­ses serien sem­pre tan ele­vats com ho eren durant els anys de la bom­bo­lla immo­biliària. Però ara que ja ve just que ingres­sin algun euro amb llicències d'obres menors, men­tre han de fer front a les des­pe­ses gene­ra­des per alguns equi­pa­ments de nou-ric estre­nats, ara tot són plors, peti­ci­ons de crèdit i penes i tre­balls per pagar nòmines i, sobre­tot, les fac­tu­res a proveïdors. Aquests, en el fons, són els grans per­ju­di­cats per la crisi en els ajun­ta­ments. Això els que han pogut con­ti­nuar sub­mi­nis­trant ser­veis o pro­duc­tes, encara que sigui cobrant a un any vista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.