Per fi s'han desemmascarat!

Amb la reforma de la Cons­ti­tució, per la via d'urgència i sense adme­tre esme­nes de cap altre grup par­la­men­tari, ni bus­car el reco­ma­na­ble con­sens, PSOE i PP han esce­ni­fi­cat públi­ca­ment allò que tan­tes vega­des havíem denun­ciat i que només uns quants no volien veure: que els dos par­tits com­par­tei­xen un mateix model d'Estat jacobí, mal­grat puguin dis­cre­par en polítiques soci­als i econòmiques o en aque­lles rela­ci­o­na­des en con­cep­tes ètics i cul­tu­rals (les que com­por­ten can­vis en la tra­dició i la moral). A par­tir d'ara, podran –més que mai– impo­sar el seu ances­tral cen­tra­lisme.

Aquesta evidència hau­ria d'invi­tar a la reflexió els par­tits polítics diguem-ne de tra­dició cata­la­nista, però també tota la ciu­ta­da­nia. Enfront d'aquesta entesa entre soci­a­lis­tes i popu­lars espa­nyols, el pri­mer que hau­ria de reac­ci­o­nar és el govern de la Gene­ra­li­tat, car la ciu­ta­da­nia no enten­dria que qui ens governi (de dre­tes o esquer­res) actuïn com a boti­flers o pac­tant de nou amb el PP i que, a sobre, ho vul­guin jus­ti­fi­car, ja que els cata­lans mai no obli­da­rem que el popu­lars foren els qui inter­po­sa­ren recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat a l'Esta­tut apro­vat pel Congrés de Dipu­tats, i que ha sofert inac­cep­ta­bles ampu­ta­ci­ons. Per més que la Sánchez-Camacho intenti posar-se la pell d'ove­lla, tots sabem les seves inten­ci­ons i les del seu par­tit. És per això, pre­si­dent Mas, que li convé pren­dre bona nota del succeït i fer de manera que els interes­sos par­ti­dis­tes dels con­ver­gents (per exem­ple el pres­su­pos­tos), o els per­so­nals d'en Duran i Lleida (que somia ser minis­tre del govern Rajoy) de pac­tar amb el PP, no posin en perill la nos­tra cohesió exis­ten­cial. Con­vergència està pagant car haver-li donat tan­tes ales i no podrà ser de nou el pal de paller fins que, com acon­se­lla el pres­tigiós Dr. Moisès Broggi, es des­em­pa­lle­guin d'ell. No és sufi­ci­ent que ara es moguin per la sentència del TSJC i pel model d'immersió lingüística, perquè la sentència és la con­seqüència de la del TC, la qual sig­ni­ficà l'inici d'un seguit d'agres­si­ons al nos­tre poble per part dels ene­mics de Cata­lu­nya, entre ells, Sr. Mas, el PP amb qui ha pac­tat. El camí, d'ara enda­vant, no és fer pro­pos­tes que mai els polítics espa­nyols no accep­ta­ran, com per exem­ple el pacte fis­cal o con­cert econòmic. El camí a seguir és, des d'ara, aquell que de manera defi­ni­tiva ens porti a la plena inde­pendència de Cata­lu­nya.

També cal que els cata­la­nis­tes del PSC plan­te­gin en el seu congrés una posició que tren­qui defi­ni­ti­va­ment amb la seva fosca iden­ti­tat. En el con­text actual, no es pot seguir sent ara català, ara espa­nyol, en funció del que dic­ta­mini el PSOE, car és ben palès que això genera con­flic­tes a dins i a fora. Un PSC d'obediència cata­lana podria ser una bona alter­na­tiva a CiU, sense neces­si­tat de depen­dre del que es deci­deixi al car­rer Fer­raz de Madrid, tot i que pogués com­por­tar que el PSOE desem­barqués a Cata­lu­nya com ho ha fet el PP. Convé ado­nar-se que mai els soci­a­lis­tes espa­nyols no accep­ta­ran aixe­car-nos l'actual sos­tre com­pe­ten­cial ni, tam­poc, bas­tir un Estat fede­ral.

A la resta de par­tits cata­la­nis­tes, des dels inde­pen­den­tis­tes fins a Ini­ci­a­tiva, cal que uns es dei­xin de per­so­na­lis­mes i tre­ba­llin units per allò que sem­bla que hi estan d'acord, però que les pica­ba­ra­lles dels repu­bli­cans, entre els seus líders, han aca­bat tirant per la borda el que sem­blava que podria ser el fil con­duc­tor per asso­lir la desit­jada sobi­ra­nia naci­o­nal. ERC, ara en els vui­tanta anys del seu nai­xe­ment, pot i ha de saber recon­duir la seva tra­jectòria i cami­nar amb pas ferm vers l'enfor­ti­ment del paradís sobi­ra­nista. També els eco­so­ci­a­lis­tes hau­rien d'ado­nar-se que el fede­ra­lisme és més utòpic que la inde­pendència. En qual­se­vol cas, però, serà bo que con­tinuïn donant el seu suport a totes les rei­vin­di­ca­ci­ons enca­mi­na­des a enfor­tir el marc com­pe­ten­cial de Cata­lu­nya.