Solidaritat

Tinc la sort de conèixer el filòsof Carlos Thiebaut i l'ensenyant Marina Lovelace, dos madrilenys intel·ligents, generosos, amables i solidaris. Són els pares de la gestora mediambiental Blanca Thiebaut Lovelace, cooperant de Metges Sense Fronteres, que, juntament amb Montserrat Serra, ha sigut segrestada recentment a Kenya. Certament, ens afecten més les desgràcies quan arriben a persones que ens són pròximes. Tal cosa, però, ni és estranya ni representa necessàriament un defecte moral. Que ens afectin més no implica (o, en tot cas, no hauria d'implicar-ho) que no ens importin les que pateixen aquells que no coneixem i estimem. Res del que és humà ens hauria de ser aliè. I, de fet, potser és a través del dolor propi i dels que ens són pròxims que ens relliguem al dolor de la humanitat. Dit això, em costa d'entendre la negativa de SI, manifestada a través del diputat Alfons López Tena, a signar una declaració de solidaritat amb les dues cooperants segrestades (exigint el seu alliberament) realitzada pels grups parlamentaris (CIU, PSC, PP, ERC i IC) representats a la comissió de cooperació i solidaritat. L'argument és que els altres portaveus de la comissió van refusar la proposta de SI relativa a una declaració de solidaritat limitada a la cooperant catalana perquè consideraven que havia d'incloure l'altra cooperant, que, per cert, des de fa tres anys té la seva residència a Barcelona. SI remarca que, des de les institucions catalanes i espanyoles, l'actitud de suport a les víctimes espanyoles no es té amb les d'altres nacionalitats. Si no es té, s'hauria de tenir i per tant s'ha de lluitar per ampliar la solidaritat i no per negar-la a una persona (precisament solidària) pel fet de ser d'una determinada nacionalitat. Els camins de la independència han de comportar una solidaritat sense fronteres.