Opinió

opinió

Cap enrere i barca vella

Una especialitat de ‘Charlie Hebdo' és l'anticlericalisme multiservei

Des de fa uns anys creix el nom­bre de fran­ce­sos que afir­men que “cal tor­nar enrere”. Són, avui, un 29 per cent que pensa que és neces­sari fer mitja volta i cer­car en les solu­ci­ons del pas­sat res­pos­tes per al futur, que cal aban­do­nar les refor­mes que acom­pa­nyen els movi­ments de soci­e­tat i tor­nar als models antics. I no passa res si aquests models fan una olor fètida i són coberts de tera­nyi­nes, ja que són les belles tera­nyi­nes del pas­sat i l'olor fètida és de bon recor­dar. Abans, aquells que pro­pug­na­ven aquesta marxa enrere eren ano­me­nats reac­ci­o­na­ris i a vega­des ells matei­xos rei­vin­di­ca­ven amb orgull aquest adjec­tiu esde­vin­gut nom comú. Avui sem­bla que no hi hagi cap nom per qua­li­fi­car aquest movi­ment crei­xent, com si la dic­ta­dura ama­ble del “sem­pre enda­vant” hagués fet obli­dar l'existència del també dic­ta­to­rial “abans era millor”.

L'arre­la­ment pro­fund de l'extrema dreta, com també el nai­xe­ment d'un cor­rent dur al si de la dreta par­la­mentària, auto­ba­te­jat “dreta popu­lar”, s'explica en part per aquest estat d'espe­rit que con­fon nostàlgia i pro­grama elec­to­ral. Un estat d'espe­rit que té efec­tes para­do­xals: alguns líders de l'extrema dreta, bas­tant reti­cents (reti­cents és un eufe­misme) a accep­tar la presència de musul­mans a França, s'han mos­trat com­pren­sius davant de l'atemp­tat, pro­ba­ble­ment isla­mista, que ha des­truït els locals del set­ma­nari satíric d'extrema esquerra Char­lie Hebdo. Com­pren­sius envers els autors de l'atemp­tat. Una de les espe­ci­a­li­tats de Char­lie Hebdo és l'anti­cle­ri­ca­lisme mul­ti­ser­vei i gai­rebé cada set­mana s'hi publica algun dibuix que cari­ca­tu­ritza cris­ti­ans, musul­mans o jueus en allò que la pràctica de les seves reli­gi­ons res­pec­ti­ves pot tenir d'into­le­rant, segons el set­ma­nari. Ine­vi­ta­ble­ment, les fran­ges més radi­cals d'aques­tes tres reli­gi­ons insul­ten o ata­quen aquesta revista i, així, s'ha anat cre­ant una mena de fra­ter­ni­tat inter­re­li­gi­osa con­tra l'ate­isme mili­tant i, doncs, con­tra la lli­ber­tat d'expressió. Per dir-ho d'una altra manera, un cert nom­bre de cris­ti­ans inte­gris­tes solen detes­tar els musul­mans, excepte quan un cert nom­bre d'aquests, també inte­gris­tes, ata­quen els lliu­re­pen­sa­dors amb còctels Molo­tov.

La men­ta­li­tat reac­cionària també ha can­viat i, adap­tant-se de grat o per força al segle XXI, la volun­tat política de “tor­nar enrere” s'aplica amb paràmetres actu­als, que inte­gra el fet que els musul­mans també tenen el dret de quei­xar-se de les lleis que per­me­ten que es cari­ca­tu­ritzi Mahoma, com per­me­ten que es cari­ca­tu­ritzi Jesús, Moisès o Buda. De mica en mica, aquest pen­sa­ment reac­ci­o­nari torna a impreg­nar la soci­e­tat i, a sis mesos de les pre­si­den­ci­als, és bas­tant evi­dent que comença a cons­ti­tuir una reserva de vots con­si­de­ra­ble. Alguns debats que vin­dran seran dig­nes de ser recor­dats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.