Opinió

Si pot petar tot, petarà

El pre­si­dent Mas, par­lant de la sor­tida de la crisi econòmica, va posar una data, mera­ment ori­en­ta­tiva, i tot seguit va pun­tu­a­lit­zar: si abans no peta tot. Bé, la pos­si­bi­li­tat que tot peti va més enllà de veure com hi ha gent i estats que viuen per sobre del que els cor­res­pon i després no poden pagar el deute, més enllà de l'ensul­si­ada de l'euro i el retorn a les velles mone­des naci­o­nals, més enllà de res­tau­rar el campi qui pugui i per­dre les il·lusi­ons que ens van infon­dre amb la cons­trucció política euro­pea; podria pas­sar també que el cel ens caigués sobre el cap a cop de míssil iranià. Pèrsia no ha dei­xat de tre­ba­llar per acon­se­guir arma­ment nuclear, i als seus diri­gents no se'ls escapa el riure quan diuen que el pro­grama d'enri­qui­ment d'urani que seguei­xen té fina­li­tats pacífiques perquè el seu sis­tema de pen­sa­ment exclou el sen­tit de l'humor. No tenen rela­ci­ons amb l'Agència Inter­na­ci­o­nal de l'Ener­gia Atòmica des del 2008, no dei­xen entrar obser­va­dors a les seves ins­tal·laci­ons, neguen les evidències que els incri­mi­nen en un propòsit bèl·lic i les atri­bu­ei­xen al sem­pi­tern con­tu­berni de les potències occi­den­tals, i per si no en teníem prou el pre­si­dent Ahma­di­ne­jad acaba d'afir­mar que es veuen amb cor d'afron­tar mili­tar­ment els Estats Units i Israel alhora. És ben bé que Hit­ler dis­si­mu­lava una mica més. Ja tenen míssils amb un abast de 2.000 quilòmetres, que poden arri­bar per tant a Israel –un país que ame­na­cen de des­truir dia sí dia també, davant la indi­ferència del paci­fisme mun­dial–, a bases ame­ri­ca­nes en l'Ori­ent Mitjà i fins i tot a ciu­tats del ter­ri­tori euro­peu com ara Ate­nes. És només qüestió de temps, no gaire temps, que acon­se­guei­xin míssils amb un abast supe­rior i tin­guin la tec­no­lo­gia necessària per far­cir-los d'explo­siu atòmic. Lla­vors aquests anys ens sem­bla­ran el temps de les opor­tu­ni­tats per­du­des i les indig­na­ci­ons des­vi­a­des.

Diu que Ahma­di­ne­jad, quan era alcalde de Tehe­ran, va fer obrir una gran avin­guda per quan vin­gui el Mahdí –el mes­sies que res­tau­rarà la justícia i la fe abans de la fi del món, segons el xiisme–, cosa de pocs anys, pel que sem­bla. Gent així té seient a l'ONU. Ara que ja comença a ser tard, hau­rem de córrer a mirar d'atu­rar el pit­jor. Encara que la res­posta sigui mera­ment con­ven­ci­o­nal i les deri­va­des ter­ro­ris­tes no ultra­pas­sin el nivell a què estem ave­sats, enten­drem almenys que les con­seqüències de badar sur­ten molt cares?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.