El dia d'avui

Avui quasi és obli­gat par­lar jus­ta­ment d'un dia com avui. Par­tim i com­par­tim el temps, en fem bocins, l'esmi­co­lem. O l'engran­dim. Un cafè de deu minuts que esgar­ra­pem a la rutina es con­ver­teix en l'ampla car­re­tera d'una eter­ni­tat que podem con­te­nir en una bom­bo­lla. Un sopar cobe­jat i sense pres­ses, lent i amorós, s'escola com les llàgri­mes que es per­den en la pluja. Un parèntesi: citar Blade run­ner és el símptoma que m'avisa que he de can­viar de tema. Em deixo anar i això afecta la meva motri­ci­tat sen­ti­men­tal i l'estruc­tura de la sin­taxi. Però avui em costa. Arriba aquesta data anun­ci­ada i no puc sinó par­lar-ne, perquè exer­ceix un influx con­tra el qual és molt difícil de com­pe­tir. Una data única que genera una admi­ració quasi infan­til o un ter­ror d'ori­gen indes­xi­fra­ble. A diferència de molts altres dies, el d'avui se'ns pre­senta com una mena de mur, una fita que no ens pot pas­sar des­a­per­ce­buda, una pos­si­bi­li­tat de pen­sar que la nume­ro­lo­gia amaga vés a saber quin designi ocult. N'hi haurà que s'aga­fa­ran el dia d'avui amb l'espe­rança que sig­ni­fi­qui el punt de par­tida d'una existència més com­pleta. I n'hi haurà, segur, que pati­ran perquè, al llarg del dia, no s'ajun­tin els astres i, d'acord amb la cor­rua de números, creïn les con­di­ci­ons per a l'adve­ni­ment de la fi del món.

És pro­ba­ble que deter­mi­na­des pare­lles hagin triat un dia així per casar-se, i també n'hi deu haver que han deci­dit posar fi a la seva relació en una data tan sig­ni­fi­ca­tiva. Per recor­dar-ho amb més faci­li­tat o pot­ser perquè han pen­sat en alguna mena de man­dat supe­rior que, a par­tir d'ara, guiarà la seva vida. I és evi­dent que avui nai­xe­ran nens i nenes que, un dia, hau­ran d'entrar la data del seu nai­xe­ment en una base de dades. Ales­ho­res, cada vegada que ho facin, recor­da­ran la sin­gu­la­ri­tat que els acom­pa­nyarà men­tre vis­quin. De la mateixa manera, avui hi haurà tro­ba­des sob­ta­des que pot­ser es con­ver­ti­ran en una relació intensa. Esta­rem pen­dents de tot el que pugui ocórrer avui, no fos cas que es tractés d'alguna infor­mació escrita allà dalt, una pista per saber on hem d'anar a parar. O pot­ser no. Podria ser ben bé que la gran majo­ria de la població no fes ni cas de la uni­for­mi­tat matemàtica. Segur que hi ha coses més impor­tants que no pas estar pen­dents d'aquest diven­dres, però jo no me n'he pogut estar, de retre-li home­natge.