Opinió

el defensor del lector

Voldríem ser arreu

Tot sovint vaig rebent cor­reus electrònics sobre el pro­blema de la dis­tri­bució de les edi­ci­ons d'El Punt Avui. Una pri­mera pre­gunta que m'agra­da­ria fer és: tanta diferència hi ha entre les dues edi­ci­ons que un lec­tor de Figue­res, posem per cas, neces­siti l'edició naci­o­nal i no en tin­gui prou amb la de les comar­ques giro­ni­nes? Fa menys d'un mes que vaig anar a pas­sar uns dies al Ber­guedà, con­cre­ta­ment a Sal­des, davant del Pedra­forca, i vaig lle­gir cada dia l'edició naci­o­nal d'El Punt Avui. La veri­tat és que tenia la sen­sació que lle­gia el mateix diari que habi­tu­al­ment lle­geixo a Girona. Cer­ta­ment que hi ha diferències, però aques­tes estan limi­ta­des en l'àmbit diguem-ne local o comar­cal. Per això m'estra­nya una mica el que diu en Fran­cesc Costa, de Figue­res, que ell vol­dria l'edició naci­o­nal i no pas la de les comar­ques giro­ni­nes. Fran­cesc, les notícies gene­rals de l'àmbit català, i fins i tot dels Països Cata­lans, són les matei­xes en amb­dues edi­ci­ons. Què can­via, doncs? En l'edició de comar­ques giro­ni­nes es dedi­quen mol­tes pla­nes a les notícies d'aquest indret, men­tre que a l'edició naci­o­nal es fa més esment de les notícies del con­junt de casa nos­tra. Però no obli­dem que les notícies més impor­tants que poden pas­sar a les comar­ques giro­ni­nes les tro­bem també a l'edició naci­o­nal, i a la inversa. Amb tota sin­ce­ri­tat, Fran­cesc, els giro­nins hi hem gua­nyat, amb el nou diari, ja que tenim tota la infor­mació gene­ral que dóna El Punt Avui a nivell de Cata­lu­nya. La prova més clara és el nom­bre de pla­nes, tenim un diari que no baixa mai de 62 pla­nes i molts dies arriba a les 72 i fins a les 80. Resu­mint, tenim tota la infor­mació de l'edició naci­o­nal més la nos­tra pròpia.

Con­ti­nu­ant amb la dis­tri­bució, en Jordi Rigall, de Vila­fant, a l'Alt Empordà, es queixa que quan va a la Marina Alta, d'on és la seva dona, no pot com­prar El Punt Avui perquè al País Valencià no es dis­tri­bu­eix. Cer­ta­ment, com explica ell mateix, als seus ini­cis l'Avui es venia a tots els països de parla cata­lana, també a les Illes i a Andorra. En la seva segona etapa empre­sa­rial, la dis­tri­bució, per raons pura­ment econòmiques, es va dei­xar de ven­dre a les ter­res valen­ci­a­nes i ara, que ha pas­sat al Grup El Punt, es con­ti­nua amb el mateix cri­teri. És clar que, ni que fos per raons sen­ti­men­tals i patriòtiques, ens agra­da­ria ser pre­sents en qual­se­vol indret on ens pogués com­prar un diari català. I tant! Però una cosa són els sen­ti­ments i l'altra, la but­xaca. En la situ­ació actual s'ha de mirar fins i tot un euro i repar­tir el diari lluny és ruïnós, a no ser que se'n ven­gues­sin molts i molts. Però no és aquesta la rea­li­tat. La crisi també afecta la venda de dia­ris. Què us haig d'expli­car... Però sem­pre queda inter­net. Em sem­bla que ja ho havia comen­tat en una altra ocasió, jo que per raons fami­li­ars vaig sovint a Ale­ma­nya, me'n porto l'ordi­na­dor portàtil i cada dia, com a subs­crip­tor del diari que sóc, el puc lle­gir des de la pri­mera plana fins a l'última. S'ha aca­bat, per tant, allò que em pas­sava quan tor­nava de vacan­ces. Tenia al davant un piló de dia­ris que anava repas­sant un a un. Ara, engego inter­net i el lle­geixo cada dia.


Errors
Quan era direc­tor del diari El Punt, par­lem de qua­tre dies, recordo que una de les coses que em feien posar més de mal humor era que molts peri­o­dis­tes no es relle­gien els seus escrits. Com que sabien que pas­sa­ven per cor­recció, deu­rien pen­sar que el cor­rec­tor de torn ja els dei­xa­ria el text net i polit. No sé si encara passa, però algu­nes vega­des, i molts lec­tors se'n quei­xen, dóna la sen­sació que no s'ha filat prim, sobre­tot tenint en compte que ara els ordi­na­dors tenen uns cor­rec­tors que són gai­rebé per­fec­tes. Dei­xeu-me posar alguns exem­ples que m'han arri­bat dar­re­ra­ment. En la crònica de Bue­nos Aires, del dia 30 d'octu­bre, sig­nada pel cor­res­pon­sal, es deia que Asunción era la capi­tal de l'Uru­guai i insis­tia que el pre­si­dent Sr. Lugo era uru­guaià, quan en rea­li­tat és par­lava del Para­guai, com molt bé ens ho retreu la Pilar Rovira de Cor­nellà de Llo­bre­gat. Gràcies, Pilar, per veure-ho i dir-nos-ho. En Lluís Nico­lau, de Molins de Rei, també molt ama­ble­ment ens fa una relació d'errors que ha detec­tat. Em diu que no cal que es publi­qui. Per­dona, Lluís, però crec que és bo que ens diguem les coses, les expli­quem, i així, tots ple­gats, podem anar millo­rant. “Us escric per quei­xar-me, ami­cal­ment, que mal­grat vull un diari millor, no sem­pre ho acon­se­gueixo”, em diu. Gràcies; en nom vos­tre demano als redac­tors que es posin les piles, que repas­sin els tex­tos, perquè encara que mai arri­ba­rem a la per­fecció almenys ens hi acos­ta­rem.

He rebut mol­tes, mol­tes car­tes, i us ho agra­eixo. Les tenim en compte totes. Gràcies a l'Antoni Gar­riga, de Ter­rassa, que fa un elogi a la inde­pendència que hem d'acon­se­guir, i també a en Jaume Rodó de la Muela, de Bar­ce­lona, que diu que li sem­bla molt bé que es publi­quin els anun­cis de pros­ti­tució, ja que almenys així es podria posar fi a la pros­ti­tució del car­rer. Aquesta és la mera­ve­lla de la plu­ra­li­tat d'opi­ni­ons. Men­tre uns dema­nen que tra­iem aquests anun­cis, altres cre­uen que pot­ser poden ser útils. No hi ha veri­tats abso­lu­tes, és una de les coses que podem anar apre­nent si escol­tem els altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.