Opinió

opinió

Què farà ‘don' Mariano?

Abans de la campanya electoral, Rajoy parlava com una mallerenga

Ara, continuar parlant de la victòria per KO de la dreta de don Mariano, és perdre el temps. Analitzar la derrota dels fins ara intocables majoritaris, la refeta sorprenent dels republicans i la victòria pírrica dels nacionalistes, ben bé no serveix de res. En qualsevol cas, és feina a fer en apropar-se les properes eleccions, detectar els errors i els encerts i muntar la campanya electoral adient. Ara sols hi ha un interrogant, una inquietud, una pregunta que manté a tothom pendent: “Què farà don Mariano?”

Molt abans de començar la campanya electoral, parlava més que una mallerenga, que ja és dir. Cal suposar que amb la decidida ajuda dels dos últims anys del president Zapatero, que ha treballat més que ningú per la victòria rotunda de la dreta, don Mariano, que ximple no ho és en absolut, fa temps que començà a pensar que la victòria era possible. Enardit, feia aquells exabruptes taurins al Congrés que tant agradaven al seu costat i tocaven els neulers de l'altre. Com que seriosament no havia pensat fins llavors en una presidència, disparava castells de focs d'artifici. La seva gent se'l miraven amb sorpresa i alguns pensaven que en feia un gra massa.

Quan faltaven tres o quatre mesos i semblava que Zapatero anunciaria eleccions d'un moment a l'altre, va ser el zenit de la inventiva de don Mariano. L'home s'encoratjava per moments i engegava amb la seva acostumada eloqüència tot el que li passava pel cap. La seva gent moderada i pensant –que n'hi ha– restava acollovardida i haurien volgut censurar-li algunes exageracions. Ell començà a no escoltar ningú i a fiar-se de la seva iniciativa i creativitat. Així, anà augmentant el ritme i les promeses; programes, millores, recuperació dels estatus i unitat del suelo patrio volaven com coloms per les places i els parcs.

No sembla que hagi tingut assessors i si n'ha tingut, que els hagi escoltat. Quan faltaven quatre o cinc setmanes, fins als últims cinc o sis dies, repartí llenya a tort i a dret amb entusiasme. Les nocions que tinc de psicologia aplicada em fan pensar que un percentatge important del que diu, s'ho creu. Llavors ha estat com una bola de neu muntanya avall: es va fent gran sense voler-ho. Restava atrapat amb el seu propi esquer.

Quan faltaven pocs dies, s'adonà e que guanyaria. “¡Rayos! ¿Y ahora qué? ¡No recuerdo lo que he dicho, prometido o inventado!” Ràpidament frenà les promeses i practicà l'art de parlar i no dir res. Tot d'una es trobà al balcó de les victòries i admeté: “¡Joder, he ganado!” Per primera vegada pensà realment en el que ha de dir i fer. Tot el que ha dit fins ara no li serveix. En endavant ha de tocar de peus a terra. La seva esposa, en retornar del balcó, li digué: “¿Y ahora qué, querido?” Ell va fer: “Tienes razón. De entrada, déjate de tuteos y llámame Don Mariano. ¡Un respeto!” Acabàvem d'estrenar president!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.