viure sense tu
A les palpentes
Parlar de cultura del vi sembla que exclou
Vins i olis piquen a la porta. Necessitem rituals al calendari per saber quin temps vivim. I la presentació dels nous productes de la terra n'és un. I ara toca. Aquest any vaig començar a finals d'octubre a Gandesa, a la Terra Alta, que, cavalcant sobre les garnatxes blanques, convoca fira de vins i concurs. Impressionant! Blancs, negres, rancis, misteles, que són un tresor. Cèsar Martinell devia guaitar des de les golfes de la seva catedral del vi la nit de les garnatxes, una iniciativa emparentada amb la que fa el Celler de Capçanes al Montsant. Tothom busca les noves expressions de la vinya. Com quin es troba un amic, i vol saber com està. Aquí per saber com està l'has de tastar. I ara aquests amics, vins i olis surten al carrer, fan que te'ls trobis. Al gran aparador barceloní, ja sigui amb els vins de Battonage, a Gràcia, els Montsant, a Santa Caterina, o la cita del vi novell a la Ribera, de Vila Viniteca. I això amb els olis acabats d'esprémer, i duts a fira. Nas, boca, ulls estan estressats. I tornem-hi, ara la mostra Degusta, i dilluns, al camp del Barça, es presentaven els 50 millors vins de la Guia de vins de Catalunya, de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo. Deu n'hi do, en quatre anys, el debat que han obert amb la seva opinió directa i provocadora. Fan la guia amb tastos a cegues, i alliberats del pes de nissagues, marques, preus i DO. Marcats pel seu criteri, i el registre d'haver vist com evolucionen dos mil vins a cada collita. Un bon aval. Entre moltes consideracions sobre varietats i producció, m'agraden quan diuen que si volem cuidar el mercat interior, al marge del de la Xina o Rússia, cal simplificar els continguts. L'hem d'explicar millor. Parlar de la cultura del vi sembla que exclou. Hi pot haver gent que cregui que no té prou nivell per entendre una ampolla determinada. Que és un analfabet sensorial. I mira que és fàcil. Un vi t'agrada o no t'agrada, gairebé com el Facebook. A més d'anar tastant vins i olis sense prejudicis, proposo una primera excursió: passejar per un dels nostres paisatges de vinya, a qualsevol punt del país, just quan els pàmpols fan el virat de color, i comencen a groguejar. O anar veure una olivera carregada d'olives, vinclada com qui intenta tocar el terra amb la punta dels dits. Aquest és el primer pas contra l'analfabetisme sensorial que puguem provocar.
