Opinió

LA CRÒNICA

de Reus

Canvi al Reus Deportiu

Hi ha clubs a Cata­lu­nya que, com el Barça, són més que un club. La història que arros­se­guen, la massa social que els dóna suport o el paper exer­cit en dife­rents eta­pes al llarg de la història, sobre­tot quan han fet una tasca que ha anat més enllà de les fun­ci­ons que els eren pròpies, fan que puguin ser con­si­de­rats alguna cosa més que una enti­tat espor­tiva. En un país on el Barça s'ho menja tot, o gai­rebé, passa que sovint molts altres clubs no vegin reco­ne­gut aquest paper més enllà de l'àmbit ter­ri­to­rial on estan radi­cats.

El Reus Depor­tiu és un d'aquests casos, i al Reus Depor­tiu s'acaba de viure un epi­sodi impor­tant de la seva història: unes elec­ci­ons en què han votat més de 2.300 socis que, per set vots de diferència, han deci­dit can­viar l'equip ges­tor de l'enti­tat. Joan Saba­ter, que els ente­sos diuen que és el millor juga­dor d'hoquei de la història i que ha estat al cap­da­vant de l'enti­tat durant setze anys, ha hagut de dei­xar la pre­sidència, que pas­sarà a mans de Mònica Bal­sells, que ha optat per un dis­curs de reno­vació que ha con­vençut els socis, de manera que li han ator­gat la con­fiança per gover­nar el club durant sis anys. No cal dir que han estat unes elec­ci­ons pre­ce­di­des d'una cam­pa­nya elec­to­ral intensa i en què també s'han vis­cut alguns epi­so­dis que donen a enten­dre un cert joc brut. Però el que resulta remar­ca­ble és l'ele­vada par­ti­ci­pació que hi ha hagut, poc habi­tual en enti­tats d'aques­tes carac­terísti­ques, i que dóna a enten­dre que això de l'exer­cici de la democràcia és molt més que votar cada qua­tre anys els ges­tors de l'interès públic, i que la cul­tura democràtica està ben arre­lada en altres àmbits de la soci­e­tat. Mesos enrere es va viure un epi­sodi simi­lar a l'altre club de la ciu­tat, el Club Natació Reus Ploms. La soci­e­tat civil reu­senca, doncs, dóna mos­tres de bona salut.

El repte que els ve ara, als nous ges­tors, és adap­tar el club al nou esce­nari que porta la crisi econòmica. Tocarà dimen­si­o­nar bé la part pro­fes­si­o­nal de l'enti­tat, amb el pri­mer equip d'hoquei que últi­ma­ment ens té acos­tu­mats a gua­nyar títols, i fer-ho com­pa­ti­ble amb el pro­ta­go­nisme neces­sari de les sec­ci­ons, sense obli­dar el fet que el club s'ha fet gran gràcies als molts ser­veis que ha pogut ofe­rir als socis per les bones ins­tal·laci­ons de què dis­posa, i que han permès pas­sar dels 9.000 socis en una ciu­tat de poc més de 100.000 habi­tants i que té altres clubs que també ofe­rei­xen ser­veis. No serà fàcil, però l'empenta que ha donat la con­tesa elec­to­ral per­met pen­sar que el nou equip començarà a tre­ba­llar amb molta ener­gia. Només falta que gua­nya­dors i per­de­dors de les elec­ci­ons sàpiguen gua­nyar i per­dre com un club amb tra­dició de valors com és el Reus Depor­tiu es mereix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.