L'error de les majories absolutes

És difícil gover­nar amb majo­ria abso­luta, més quan aques­tes acos­tu­men a ser un miratge, quan la política monolítica no exis­teix i qual­se­vol govern mono­co­lor basa la seva com­po­sició en l'equi­li­bri, dins el mateix par­tit, entre els que volen gover­nar amb gene­ro­si­tat i els que volen impo­sar la força de la majo­ria. Ara el PP haurà de ges­ti­o­nar una situ­ació de majo­ria abso­luta amb la neces­si­tat d'acon­ten­tar les sen­si­bi­li­tats que la sus­ten­ten, a vega­des fent con­tents els més ago­sa­rats i a vega­des cedint davant els més immo­bi­lis­tes, un joc d'equi­li­bris que pot deri­var en errors, quan pren­dre deter­mi­na­des deci­si­ons pot ser una qüestió de pell i no pas de cap.

A la pri­mera, la majo­ria abso­luta al Congrés dels Dipu­tats ha conduït als popu­lars a l'error, al meu enten­dre, de sucum­bir a la vis­ce­ra­li­tat de no per­me­tre grup propi a Ama­iur, argüint una apli­cació res­tric­tiva del regla­ment, con­tra l'adap­tació gene­rosa de la nor­ma­tiva, tal com s'ha fet en altres legis­la­tu­res, i acon­se­lla­ria la prudència. Amb majo­ria a la mesa del Congrés, s'entén que el PP hagi vol­gut satis­fer el sec­tor més invo­lu­tiu del par­tit i l'elec­to­rat, trau­ma­tit­zat per anys de violència etarra i sense capa­ci­tat de fer una lec­tura cor­recta de la nova situ­ació a Euskadi. Tal­ment, l'acti­tud ve mar­cada per l'interès de no obrir dins el par­tit el debat sobre un tema en què el col·lec­tiu té visi­ons força dis­pars, ama­nya­ga­des pels sen­ti­ments més irre­duc­ti­bles del naci­o­na­les­pa­nyo­lisme i de la sang ves­sada. La majo­ria abso­luta no ha actuat de bona con­se­llera.

La nega­tiva a Ama­iur per for­mar grup propi pot esde­ve­nir un error de con­seqüències con­sis­tents, quan la decisió popu­lar a Euskadi només pot ser inter­pre­tada com una guerra oberta con­tra el sen­ti­ment del poble basc. Després del gest del movi­ment abert­zale i de l'anunci etarra d'aban­do­nar les armes, no reconèixer el sen­tit del vot d'un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de bas­cos és negar la rea­li­tat d'una soci­e­tat que vol ges­ti­o­nar en pau les seves rei­vin­di­ca­ci­ons històriques. La mio­pia política de la direcció popu­lar només ha de ser­vir per aug­men­tar la força de l'opció que Ama­iur repre­senta, legi­ti­mada a dema­nar al car­rer allò que se li nega per la via repre­sen­ta­tiva. Cada vegada es veu més clar que negant el pa i la sal als abert­za­les, el Par­tit Popu­lar està pro­pi­ci­ant la cam­pa­nya que por­tarà Arnaldo Ote­gui a la len­deka­ritza. D'aquí a un any i escaig, si no s'avan­cen les elec­ci­ons bas­ques, en veu­rem els resul­tats.