Opinió

Tot vorejant el col·lapse

L'única estratègia del govern de CiU continua passant per edulcorar el conflicte, fer la viu-viu i desitjar que la garrotada de l'amo no cogui gaire.

Una admi­nis­tració que no pot pagar els seus fun­ci­o­na­ris és que ja està al caire de la fallida. Som a prop d'una experiència com­pa­ra­ble a l'Argen­tina de la pre­sidència de De la Rúa (2001) o a l'Equa­dor de Mahuad (2000) amb la diferència que el col·lapse finan­cer de la Gene­ra­li­tat no només és una qüestió de mal­ba­ra­ta­ment sinó també de con­fis­cació dels recur­sos que Cata­lu­nya genera per part de l'Estat al qual per­tany. Espa­nya i aquest govern de la Gene­ra­li­tat pre­si­dit per Mas, obs­ti­nat a con­ti­nuar essent una comu­ni­tat autònoma espa­nyola, ens con­du­ei­xen a un atzu­cac simi­lar als pit­jors mal­sons de la història lla­ti­no­a­me­ri­cana recent. Un drama encara més punyent que el que està vivint Grècia, la qual, en la seva con­dició d'Estat, almenys pot nego­ciar direc­ta­ment amb la Unió Euro­pea i el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal les con­di­ci­ons del seu res­cat. En breu, doncs, s'evi­den­ciarà el caràcter fan­tasiós del relat amb el qual Mas aspi­rava a ver­te­brar el debat polític, com s'esdevé en el cas del pacte fis­cal, perquè l'ensul­si­ada econòmica de la Gene­ra­li­tat impul­sarà la inter­venció de Madrid i, de forma més o menys enco­berta, l'anul·lació de l'auto­go­vern.

L'exe­cu­tiu de Mas ja es pot fer el ronsa amb les seves pro­pos­tes sobre la reforma del sis­tema de finançament, coque­te­jar amb dife­rents pare­lles de ball per apro­var els pres­su­pos­tos, fer encàrrecs a la Fun­dació Cat­dem, i resis­tir-se a dibui­xar un pro­jecte clar de res­posta a la nega­tiva de la majo­ria del PP fins a finals del 2012 que pot­ser per aque­lles dates el fun­ci­o­na­ris cata­lans ja estan obeint direc­ta­ment les ins­truc­ci­ons de Mari­ano Rajoy. És el preu de les vacil·laci­ons, dels dub­tes i de la manca de coratge. Men­tre la majo­ria de l'esta­ment polític català con­ti­nua jugant a l'ambigüitat mese­lla, la situ­ació de sub­ju­gació a Espa­nya es pal­parà amb més inten­si­tat que mai.

Cer­ta­ment, és una injustícia que Espa­nya no sigui res­ca­tada per Europa gràcies als recur­sos que usurpa a Cata­lu­nya i que s'apro­fiti l'espo­li­ació per legi­ti­mar la inter­venció política de Madrid. Però com que Cata­lu­nya no té atri­buts de sobi­ra­nia (i el seu govern i les seves clas­ses diri­gents es resis­tei­xen a plan­te­jar un con­flicte en ter­mes de poder), la justícia l'esta­bleix l'únic sobirà cons­ti­tu­ci­o­nal­ment reco­ne­gut: la nació espa­nyola, aquesta nació que ho té tot força més clar i des de la qual ja han deci­dit no posar pro­ble­mes al mar­catge de Brus­sel·les o de Berlín si a canvi poden satis­fer les seves ànsies secu­lars de domi­nació tot rabe­jant-se con­tra Cata­lu­nya.

En el curs del debat d'inves­ti­dura, Mari­ano Rajoy es va mos­trar tan hos­til cap a les deman­des plan­te­ja­des per Duran i Lleida perquè sap que, mal­grat les victòries elec­to­rals de CiU, aquesta for­mació pateix d'una feblesa estruc­tu­ral. El dis­curs con­ver­gent és feble no sols perquè l'admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat s'hagi col·locat en una posició que depèn de la mag­na­ni­mi­tat de l'Estat, sinó perquè el govern de CiU no té cap pro­jecte polític sol­vent que ame­naci l'hege­mo­nia espa­nyola ara diri­gida per la seva versió més ultra. Des del PP són per­fec­ta­ment cons­ci­ents que Mas no serà capaç d'estri­par les car­tes i no tin­dran cap escrúpol a collar el país fins a extrems humi­li­ants.

No es pot con­ti­nuar en el simu­la­cre, en la ficció d'un àmbit de decisió política que només s'ha engrei­xat durant trenta anys gràcies a una capa­ci­tat d'endeu­ta­ment que ara arriba al seu límit, un des­as­tre coro­nat amb el govern actual que s'ha reve­lat igual­ment incom­pe­tent i man­cat de caràcter que els seus pre­de­ces­sors. Perquè, d'altra banda, l'excusa de la dila­pi­dació durant l'era tri­par­tida no es pot sos­te­nir per més temps, Mas i els seu “govern dels millors” ja fa un any que són al cap­da­vant de l'exe­cu­tiu i la gestió con­ti­nua atra­pada en la impotència: la pilota del deute públic de la Gene­ra­li­tat creix de forma des­me­su­rada i el dèficit no es redu­eix segons les pre­vi­si­ons. Que el qua­dre macro­e­conòmic català d'ini­cis del 2012 sigui tan ater­ri­dor demos­tra, d'altra banda, que la política de reta­lla­des i de des­man­te­lla­ment del sec­tor públic ha estat un fracàs rotund.

Per con­ti­nuar amb la ficció, el con­se­ller Mas-Colell anun­cia els impa­ga­ments de reten­ci­ons d'IRPF a l'Estat i de cotit­za­ci­ons a la Segu­re­tat Social tot qua­li­fi­cant el gest de “tan­ca­ment de cai­xes”. Però el que ha fet amb els fun­ci­o­na­ris ha estat el con­trari del “tan­ca­ment de cai­xes”: pagar a Espa­nya abans de tot i pri­var els tre­ba­lla­dors públics de la seva retri­bució. A més, el “tan­ca­ment de cai­xes” és una acció deli­be­rada, rei­vin­di­ca­tiva i de pressió en un marc de con­flicte; no, com s'esdevé ara, una súplica ago­nit­zant a l'Estat per manca de liqui­di­tat.

La pusil·lani­mi­tat de l'exe­cu­tiu català és tan feri­dora que sem­bla que, com anun­ci­ava Vicent Sanc­his en les pàgines d'aquest diari, pels des­pat­xos d'Eco­no­mia es gar­fei­xen a l'espe­rança que la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, gover­nada pel PP, cai­gui abans que Cata­lu­nya de manera que el govern de Mari­ano Rajoy, tot havent brin­dat ajut als seus core­li­gi­o­na­ris valen­ci­ans, no es resis­teixi després a aju­dar els cata­lans. Nova­ment, doncs, l'única estratègia del govern de CiU con­ti­nua pas­sant per edul­co­rar el con­flicte, fer la viu-viu i desit­jar que la gar­ro­tada de l'amo no cogui gaire. Però, mal­grat aquests deli­ris, és pro­ba­ble pen­sar que el PP serà impla­ca­ble con­tra l'auto­go­vern i que, espe­rem, en el pro­per cicle polític el poble de Cata­lu­nya exi­geixi més fer­mesa, més valen­tia i més dig­ni­tat a aquells que el repre­sen­ten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.