Opinió

Sense embuts

És la gent qui ha de decidir

Amb la llei de con­sul­tes ha tor­nat a pas­sar. A falta d'argu­ments de més pes, els que la rebut­gen es limi­ten a invo­car, al seu favor, que això de con­sul­tar la gent és una com­petència exclu­siva de l'Estat i que bus­car la manera de sal­tar-se una llei amb una altra llei no és el que hau­ria de fer “un govern res­pon­sa­ble”. Com es veu, tot és valid, fins i tot la des­qua­li­fi­cació, per no fer explícits els veri­ta­bles motius del rebuig: pre­fe­rei­xen que sigui el govern de l'Estat i no pas el de Cata­lu­nya el que pren­gui les deci­si­ons.

És una postura pot­ser impo­pu­lar, però tan legítima com la con­tra­ria. Per això és doble­ment cen­su­ra­ble, aquesta dis­si­mu­lació. Mai no exi­giré al meu veí de l'escala que m'expli­qui per què vota un deter­mi­nat par­tit o per què està en con­tra del pacte fis­cal, si no ho fa espontània­ment o de bon grat. Però són per­fec­ta­ment exi­gi­bles, aques­tes expli­ca­ci­ons, quan van adreçades als líders polítics.

Causa alarma haver de recor­dar que pro­moure l'auto­de­ter­mi­nació, o la tran­sició naci­o­nal, és tan res­pon­sa­ble i democràtic, i un camí per sor­tir de la crisi, com defen­sar la com­pleta assi­mi­lació amb Espa­nya. El pro­blema mai no és el què, sinó el com: res­pec­tant allò que diuen els ciu­ta­dans o evi­tant que es pro­nunciïn. En la Cata­lu­nya d'avui tro­bem un bon exem­ple d'això que dic: no és pas el referèndum de l'Esta­tut sinó la sentència que va des­vir­tuar-lo, la causa del con­flicte, de la situ­ació d'incer­tesa i des­con­fiança que viu el país. Del desig, crei­xent, d'un futur dife­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.