Opinió

Circ a dojo, pa a rosegons

Jo m'imagino que aquí tothom té clar que si algun dia Catalunya fos esportivament independent, els clubs catalans deixarien d'un dia per l'altre de participar en les lligues i competicions espanyoles, el FC Barcelona i l'Espanyol inclosos

Amb tot el que ens està pas­sant, i més que ens ha de pas­sar si resulta que tot just som a l'inici de la mare de tots els ini­cis, deu ser una fri­vo­li­tat par­lar-los de fut­bol i de les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes de tenir selec­ci­ons espor­ti­ves naci­o­nals que esti­guin reco­ne­gu­des inter­na­ci­o­nal­ment i puguin par­ti­ci­par en com­pe­ti­ci­ons ofi­ci­als. Tan­ma­teix, si no hem de tenir pa i durant no se sap quant de temps ens hem de con­for­mar amb els rose­gons, almenys que de circ no ens en falti!

La qüestió en què m'he fixat enguany és en els comen­ta­ris que gene­ren aques­tes cos­te­lla­des que fa Cata­lu­nya quan ve Nadal; en con­cret, aquesta vegada m'he atu­rat en la insistència dels qui no ens les volen dei­xar tenir en un deter­mi­nat argu­ment. I això que aquests amis­to­sos han dei­xat de gene­rar aque­lles polèmiques que s'havien mun­tat els pri­mers anys un cop s'ha vist que no duen enlloc perquè s'han anat diluint i han pas­sat de la rei­vin­di­cació naci­o­na­lista a la festa del dia dels Sants Inno­cents i en la versió fut­bolística del cafè autonòmic per a tot­hom.

No obs­tant, els ene­mics de les selec­ci­ons cata­la­nes man­te­nen ben alta la guàrdia. El con­tra­cop dialèctic que es repe­teix des de fa més temps és aquell que diu que si de veri­tat els cata­lans volem selec­ci­ons naci­o­nals, que el FC Bar­ce­lona es dedi­qui a jugar la lliga cata­lana i s'oblidi de fer-ho a l'espa­nyola. Suposo que comp­ten refre­dar les ànsies d'inde­pendència fut­bolística dels naci­o­na­lis­tes. I jo m'ima­gino que aquí tot­hom té clar que si algun dia Cata­lu­nya fos espor­ti­va­ment inde­pen­dent, els clubs cata­lans dei­xa­rien d'un dia per l'altre de par­ti­ci­par en les lli­gues i com­pe­ti­ci­ons espa­nyo­les, el FC Bar­ce­lona i l'Espa­nyol inclo­sos.

És clar que no hi ha res escrit i que hi ha casos en què clubs d'un deter­mi­nat país com­pe­tei­xen en d'altres a què no per­ta­nyen fede­ra­ti­va­ment; serien els casos dels clubs isra­e­li­ans en les com­pe­ti­ci­ons euro­pees o del Mònaco a França. Però no són situ­a­ci­ons com­pa­ra­bles.

Encara que no ho sem­bli, les selec­ci­ons espor­ti­ves per­ta­nyen a les fede­ra­ci­ons, que són enti­tats pri­va­des. La inde­pendència espor­tiva seria, de fet, la inde­pendència de les fede­ra­ci­ons. Lla­vors, les fede­ra­ci­ons i els clubs poden orga­nit­zar les seves com­pe­ti­ci­ons com cre­guin més con­ve­ni­ent, seguint les fron­te­res o no, per bé que és clar que els governs no s'estan de ficar-hi tan­tes culle­ra­des com poden ni d'apro­piar-se amb fina­li­tats patriòtiques i par­ti­dis­tes els tri­omfs dels seus espor­tis­tes. I des que un català tan il·lus­tre com Juan Anto­nio Sama­ranch va lli­gar des del COI que només reco­nei­xe­rien els comitès olímpics d'estats inde­pen­dents, el camí de l'ofi­ci­a­li­tat ha que­dat ben traçat.

Per tant, cal comp­tar, i així ha de ser, que la pri­mera con­seqüència de la inde­pendència de Cata­lu­nya seria que els clubs cata­lans dei­xa­rien de com­pe­tir a Espa­nya. El tren­ca­ment tin­dria cos­tos a banda i banda. En ter­mes gene­rals i amplis, em penso que l'esport català aguan­ta­ria la pata­cada més bé que no pas l'espa­nyol, que hau­ria de tan­car més d'una dis­ci­plina. En ter­mes indi­vi­du­als, és veri­tat que el Barça i l'Espa­nyol per­drien poten­cial econòmic, perquè una lliga cata­lana per força gene­ra­ria menys ingres­sos que l'espa­nyola, i pot­ser també espor­tiu, perquè no s'ha de des­car­tar que, en con­seqüència, espor­tis­tes d'aquí i d'allà pre­fe­ris­sin com­pe­tir en equips espa­nyols. Seria el preu a pagar per ser inde­pen­dents.

Par­lar del FC Bar­ce­lona en el marc de la lluita de les selec­ci­ons cata­la­nes per ser reco­ne­gu­des inter­na­ci­o­nal­ment pot ser tan poc oportú com fer-ho de la inde­pendència espor­tiva en l'actual con­jun­tura econòmica i de dis­cussió política i fis­cal amb Espa­nya. Però és que molt sovint em fa l'efecte que la qüestió de la inde­pendència del país ens la plan­te­gem amb una fri­vo­li­tat que fa fere­dat, com si fos un mer entre­te­ni­ment de cap de set­mana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.