Opinió

Culpables les autonomies

A l'Estat espanyol,
l'atur s'acosta al 23%
de la població activa mentre que a Alemanya és de tan sols el 6,9%

Hi ha vega­des que el fet de sor­tir en pri­mera plana a la premsa finan­cera inter­na­ci­o­nal pot sig­ni­fi­car un honor ben dubtós i una falsa bene­dicció. Que és el que li ha pas­sat a Espa­nya con­se­cu­ti­va­ment els dies 4 i 5 de gener d'aquesta set­mana que marca l'entrada de l'Any Nou. La por­tada de dime­cres del Finan­cial Times obria amb una com­pa­ració entre Ale­ma­nya i Espa­nya. Hi deia que el con­trast entre les res­pec­ti­ves tra­jectòries dels dos països no deixa lloc a dub­tes sobre l'existència a din­tre de la zona euro de països mem­bres que for­men grups de dues velo­ci­tats. A l'Estat espa­nyol, l'atur s'acosta al 23% de la població activa men­tre que a Ale­ma­nya s'ha asso­lit el punt més baix i, per tant, més favo­ra­ble dels dar­rers 20 anys, amb una xifra de deso­cu­pació de tan sols el 6,9%. Els cor­res­pon­sals del Finan­cial Times a Berlín i Madrid subrat­llen junts la divergència entre les dues eco­no­mies i les ten­si­ons que de tota aquesta situ­ació es deri­ven. Tos dos socis de la UE exem­pli­fi­quen de forma molt clara i par­ti­cu­lar­ment aguda el crei­xe­ment més fort dels països sep­ten­tri­o­nals i l'ato­nia dels meri­di­o­nals afec­tats per la crisi del deute i les mesu­res d'aus­te­ri­tat necessàries amb caràcter cor­rec­tiu i urgent. El pro­blema rau en uns líders polítics que no ins­pi­ren con­fiança pel seu grau de com­prensió i conei­xe­ment o bé pel seu coratge per apli­car les refor­mes opor­tu­nes. Serà ine­vi­ta­ble que, a la zona PIIGS, els res­pon­sa­bles s'ado­nin que un parell d'anys d'esforç i sacri­fi­cis poden garan­tir la superació de la recessió, tal com va pas­sar a Ale­ma­nya amb els retocs del mer­cat labo­ral durant els anys 2003-2005.

L'endemà d'aquesta anda­nada, l'eco­no­mia espa­nyola tor­nava a ocu­par el pros­ceni, amb els comen­ta­ris rela­tius a la infor­mació de l'equip econòmic del nou govern. Telegràfica­ment, allò que es va anun­ciar era que neces­si­ta­rem unes pro­vi­si­ons addi­ci­o­nals de 50.000 mili­ons d'euros per fer neteja dels actius immo­bi­li­a­ris tòxics del balanç. Per dir-ho ras i curt, la xifra necessària equi­val a un 4% del PIB. De mica en mica s'omple la pica, però aquí ho vàrem fer a raig i pel broc gros. Per cert, quant valen ara els 2.000 mili­ons d'euros que la Caixa i Caja Madrid van pres­tar alhora a Mar­tinsa-Fadesa? En aquest ball de la yenka, amb pas­ses cap enda­vant i cap enrere, el nou govern sem­bla que ha aban­do­nat la idea d'un banc dolent, simi­lar a la Nama que han creat a Irlanda com una mena de cemen­tiri nuclear del sis­tema finan­cer. Del total d'actius immo­bi­li­a­ris dels bancs i les cai­xes super­vi­sats des de Madrid (per valor de 338.000 mili­ons d'euros) la part pre­vi­si­ble­ment des­ti­nada a l'impa­ga­ment és de 176.000 mili­ons d'euros, que és el forat que cal tapar. Amb la cir­cumstància agreu­jant que simultània­ment s'han d'aug­men­tar les ràtios de capi­tal que la regu­lació euro­pea (Basi­lea III) exi­geix. De pas­sada, el minis­tre Guin­dos ha comu­ni­cat urbi et orbi que la recen­tra­lit­zació par­cial jus­ti­fi­cada amb l'argu­ment de la crisi passa a ser la recom­pra bru­tal de l'auto­go­vern ja ero­si­o­nat i ara rema­tat amb la cul­pa­bi­lit­zació de les auto­no­mies (actu­al­ment ano­me­na­des governs regi­o­nals, dis­minuïts de nom i de con­tin­gut) i l'amenaça de legis­lar que fins i tot l'apro­vació dels pres­su­pos­tos tin­gui el requi­sit de l'auto­rit­zació prèvia de l'admi­nis­tració cen­tral.

Les cir­cumstàncies són, doncs, de rap i esti­ra­ca­bells, i cada dia aflo­ren pro­ble­mes nous i inqui­e­tants. A finals de novem­bre, per exem­ple, la minis­tra Sal­gado va dir que tenir la prima de risc a 5000 punts bàsics de dife­ren­cial amb el bo ale­many no és gaire greu i es pot aguan­tar durant molt de temps. Es veu que no recor­dava que, al mes de maig, el gover­na­dor del Banc d'Espa­nya havia afir­mat que seria inac­cep­ta­ble que s'hagués de fun­ci­o­nar amb una prima de 200 punts bàsics. Ja veiem, per tant, que forçosa­ment un dels dos havia men­tit. A part que ningú no fes referència a l'esti­mació dels tècnics de la Secre­ta­ria d'Estat de la Segu­re­tat Social que, aquesta pri­mera set­mana del 2012, el dèficit de caixa de la Segu­re­tat Social seria de 600 mili­ons d'euros. En aquest país, però, tots els ben situ­ats al cer­cle del capi­ta­lisme Cibe­les sem­pre han tin­gut ober­tes les por­tes del poder i les aixe­tes del crèdit. Recor­dem que, ara fa 5 anys, l'ICO, l'agència finan­cera de l'Estat, pen­sada per a les pimes, va pres­tar diners a ACS (Flo­ren­tino Pérez) i a Sacyr (Del Rivero) per aju­dar-los a entrar a Iber­drola i Rep­sol. Eren els temps en què es com­pra­ven com­pa­nyies gegan­ti­nes per la cara i sense posar-hi ni cinc, és a dir, a crèdit que es retor­nava amb els divi­dends.

A l'hora de repar­tir cul­pes per haver esti­rat més el braç que la màniga, és un escarni que l'admi­nis­tració resi­dent a Madrid gosi par­lar de dupli­ca­ci­ons quan, en vir­tut dels tras­pas­sos, eren ells els qui havien de reti­rar, recon­ver­tir o fer des­a­parèixer els orga­nis­mes inútils. Com és pos­si­ble que el cen­tre direc­tiu que ja no té la com­petència segueixi engrei­xant les nòmines i fent créixer amb cen­te­nars de milers de fun­ci­o­na­ris madri­lenys les plan­ti­lles de ser­veis que ja no són de la seva incumbència? O és que una com­petència exclu­siva no vol dir exclo­ent? Posats a par­lar d'aus­te­ri­tat, és que algú pot expli­car de manera rao­na­ble aquesta allau de publi­ci­tat tele­vi­sada i pre­sent a altres mit­jans que acaba sem­pre amb el ritor­ne­llo de “Gobi­erno de España”? Com si els cata­lans no tinguéssim una clara idea de la seva existència amb el mal­tracte, la dis­cri­mi­nació i l'espoli del qual ens fan objecte. Algú ens podria infor­mar de qui­nes agències fan aquesta publi­ci­tat genèrica, vaga i, per tant, estèril? Quin sen­tit té que en temps de rigo­rosa aus­te­ri­tat es facin cam­pa­nyes de pro­moció turística (amb publi­ci­tat del Real Madrid) a l'estil d'aquell Spain is dif­fe­rent de l'època fran­quista? És cor­recte de tras­pas­sar la juris­dicció i que­dar-se els diners que després ser­vei­xen per com­prar i ven­dre tres vega­des Aerolíneas Argen­ti­nas, o el negoci de l'Imserso, que vul­nera dues com­petències autonòmiques –Benes­tar Social i Turisme– i han ser­vit per inflar els ruïnosos nego­cis de Díaz Ferrán, aquell pre­si­dent de la CEOE que va ensor­rar Air Comet, Viat­ges Mar­sans i el pres­tigi de tot un sec­tor pro­duc­tiu del país? Però de quina aus­te­ri­tat hau­ria d'apli­car l'admi­nis­tració cen­tral, n'hau­rem de seguir par­lant a fi de deter­mi­nar qui és el mal­ba­ra­ta­dor dels fons públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.