Opinió

Tinc por

Por de tornar a sentir les trompetes del “‹paseo militar›” i,
també, de “‹hooligans› madridistes” valorant
la immersió lingüística

Tinc por. Por perquè els matei­xos que ens van enfon­sar a la crisi (diguin-ne direc­tius de Gold­man Sachs o Leh­man Brot­hers), ara també ens n'han de treure. Por que els interes­sos pri­vats de la indústria arma­men­tista i petro­li­era siguin tan pre­sents dins del Con­sell de Minis­tres. Por d'un nou exe­cu­tiu que fa bufar aires recen­tra­lit­za­dors i que, en alguns aspec­tes, sem­bla un déjà vu de temps pretèrits. Por de tor­nar a sen­tir les trom­pe­tes del “paseo mili­tar” i, també, de “hoo­li­gans madri­dis­tes” valo­rant la immersió lingüística. No perquè siguin madri­dis­tes, només fal­ta­ria, sinó perquè algú que es defi­neix en públic com un hoo­li­gan (sigui del Barça, del Madrid o de qual­se­vol) em genera força dub­tes sobre la seva capa­ci­tat crítica per afron­tar deter­mi­na­des anàlisis soci­als.

Per José Igna­cio Wert, els usu­a­ris de webs de descàrre­gues són “els nous bàrbars”, sense con­si­de­rar que, si ate­nem al com­por­ta­ment humà, els hoo­li­gans serien un dels col·lec­tius soci­als que més s'apro­xi­men als con­quis­ta­dors de Roma. Car­les Viñas, a El mundo ultra (Temas de Hoy, 2005), en dóna tots els detalls i Frank­lin Foer, a El mundo en un balón (Debate, 2004), algu­nes radi­o­gra­fies par­ti­cu­lars en l'època de l'esport glo­bal. Més enllà de reco­ma­na­ci­ons, però, ara només queda per des­co­brir com el minis­tre farà front a algu­nes pata­tes calen­tes que li cau­ran a sobre la taula: reforma de l'edu­cació, sis­tema d'immersió lingüística... Un hoo­li­gan tira­ria pel dret, amb bar­ro­e­ria; un sociòleg faria una anàlisi raci­o­nal de la rea­li­tat social i la inten­ta­ria enten­dre amb els seus mati­sos i vari­a­ci­ons.

Tinc por d'una nova reforma edu­ca­tiva. Des de la nova democràcia, Espa­nya ha vis­cut un con­ti­nuat ter­ra­bas­tall edu­ca­tiu cada vegada que ha can­viat el color polític de la Mon­cloa. I, la major part de vega­des, els mes­tres han pogut dir ben poc de les noves mesu­res i de si dis­po­sa­ven de recur­sos sufi­ci­ents per implan­tar-les. L'ESO en va ser l'exem­ple més clar. Una reforma a l'edu­cació em porta a témer pel sis­tema d'immersió lingüística a Cata­lu­nya, que si Wert es pas­segés per deter­mi­na­des ciu­tats mit­ja­nes del ter­ri­tori (per exem­ple Vic, Olot o Ripoll) podria com­pro­var com ha estat un meca­nisme d'inte­gració bàsic dels nou­vin­guts. I no pas una via d'esca­pa­ment d'opor­tu­ni­tats pels seus joves, com va mani­fes­tar la catedràtica sueca Inger Enk­vist, con­vi­dada per la Fun­dació Edu­ca­tiva La Trama.

L'apre­nen­tatge del català ha estat un ins­tru­ment d'inte­gració en tota regla, ja que amb un cas­tellà que es con­ver­teix en llen­gua domi­nant de la majo­ria de grups soci­als, seria impen­sa­ble garan­tir un nivell de com­petències equi­li­brat si l'ense­nya­ment a Cata­lu­nya no tingués el català com a llen­gua pre­fe­rent. Els debats de la doble línia o un tri­lingüisme equi­ta­tiu (anglès, català i cas­tellà) només con­tri­bui­rien al debi­li­ta­ment de la llen­gua mino­ritària (el català). El govern suec pot­ser es pot per­me­tre una soci­e­tat on el suec i l'anglès siguin les úniques llengües d'ús comú (a la soci­e­tat i als mit­jans de comu­ni­cació), però Cata­lu­nya no pot per­dre la riquesa cul­tu­ral que li com­porta gau­dir d'una llen­gua que con­tri­bu­eix a estruc­tu­rar una iden­ti­tat par­ti­cu­lar des de temps antics.

Par­lar de cul­tura des del hoo­li­ga­nisme espa­nyol és perillós; també des d'un cata­la­nisme anacrònic i talibà. Aquesta és la pena que hem tin­gut sem­pre, manca de visió crítica. Però en un tema tan sen­si­ble com la llen­gua, l'anàlisi de la rea­li­tat social no pot per­dre de vista l'etern dilema entre domi­nants i domi­nats i, sobre­tot, la neces­si­tat d'enten­dre la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat com un avan­tatge i no com una font de segre­gació i lluita política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.