Opinió

Apunts

Gibraltar

La premsa espa­nyola més patriòtica bull des de fa dies arran de Gibral­tar. Pen­sen que ja és hora que el govern espa­nyol exi­geixi la res­ti­tució del penyal amb fer­mesa, no com van fer els que van arri­bar al poder “per acci­dent”, com es com­pla­uen a repe­tir.

Espa­nya va per­dre Gibral­tar després de la Guerra de Suc­cessió. Sí, la mateixa que va aca­bar com ja saben al 1714. Durant molts segles, suc­ces­sius governs espa­nyols han mal­dat per recu­pe­rar-ne la sobi­ra­nia. Van tenir una opor­tu­ni­tat durant el procés de des­co­lo­nit­zació impul­sat per l'ONU. Però els angle­sos, quina en van fer? Van pre­gun­tar als gibral­ta­renys (10 de setem­bre del 1967) què volien ser, si d'Espa­nya (lla­vors una dic­ta­dura) o del Regne Unit (una democràcia). El resul­tat estava can­tat. Això, al règim fran­quista no li va agra­dar gens. Va blo­que­jar Gibral­tar i va fer tor­nar tots els espa­nyols que hi tre­ba­lla­ven. Per com­pen­sar-los, es va crear un fons que es nodria amb els segells de cor­reus, que es van apu­jar de mitja pes­seta.

Bé que van apren­dre la lliçó. Per aquest motiu, alguns dels que defen­sen la res­ti­tució ter­ri­to­rial de Gibral­tar exi­gei­xen, alhora, que la nego­ci­ació sigui entre els dos governs, l'espa­nyol i el britànic. Res de con­sul­tar amb els interes­sats, que aquests ja van demos­trar un cop que no són gent de fiar.

I és que hi ha un prin­cipi antic que diu que els referèndums només es con­vo­quen per gua­nyar-los. Deu ser per això que no volen que els cata­lans en con­vo­quem el nos­tre, per saber què volem ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.