Opinió

L'endemà del dissabte

Iti­ne­rants.

Clàudia Arqués és una noia giro­nina de dis­set anys que ha escrit –en dos mesos– una novel·la negra, El so del silenci, que és entre­tin­guda i eficaç i (al meu parer) mereix ser publi­cada. L'assassí català de la novel·la és una mena de spree killer o assassí iti­ne­rant, és a dir, mata les seves vícti­mes al cap de poc temps o bé totes de cop. Històrica­ment, les matan­ces de spree killers més cone­gu­des han tin­gut lloc als Estats Units: les de Colum­bine (1999) o Vir­gi­nia Tech (2007) posem per cas. En gene­ral, de fet, se sol asso­ciar aquest tipus de crim amb per­pe­tra­dors nord-ame­ri­cans.

Matan­ces.

I vet aquí el pro­blema amb què l'Arqués –i altres autors cata­lans de novel·la negra– s'ha d'enfron­tar: tal com va dir el dra­ma­turg i guio­nista Jordi Gal­ce­ran fa uns anys, “el públic no es creu un per­so­natge català que fa ser­vir una arma de foc”. És com si el cas­tellà hagués de ser l'idi­oma uni­ver­sal i únic dels assas­sins.

Fer­ran.

Ara bé, la revista urge­llenca Urtx acaba de publi­car un repor­tatge sig­nat per l'his­to­ri­a­dor Jordi Creus que demos­tra que els spree killers cata­lans no tenen res a enve­jar als seus homòlegs foras­ters: al llo­gar­ret de la Pobla de Fer­ran, al sud de Tàrrega, el 20 de maig de 1928, en Josep Mari­mon, un afec­tat de tuber­cu­losi ver­te­bral de 26 anys, can­sat de ser escar­nit pels nens del poble per ser deforme, va sug­ge­rir a tres d'aquests que anes­sin amb ell per caçar colo­mins; els va esto­var els caps amb una des­tral i va cobrir els cadàvers de palla; després es va acos­tar a una casa del poble, va des­tra­le­jar la dona que cosia al llin­dar i la seva nena que jugava din­tre i tot seguit va aga­far una esco­peta amb què va matar cinc nens més. Va acon­se­guir fugir durant set dies, abans que un some­tent de 2.000 homes l'atrapés i el matés d'un tret a la cara. La notícia va sor­tir al mateix Times de Lon­dres. I, fixeu-vos-hi, tot­hom invo­lu­crat en aquesta matança era cata­la­no­par­lant (i segu­ra­ment mono­lingüe i tot). Que deu ser la raó perquè a la pàgina sobre Spa­nish spree killers de Wiki­pe­dia, Mari­mon (i Pere Puig, per cert) bri­lli per la seva absència. Ja estem acos­tu­mats que ocul­tin la cata­la­ni­tat de segons quins espor­tis­tes a la xarxa, però que ni tan sols hi men­ci­o­nin els nos­tres assas­sins més des­ta­cats em sem­bla, fran­ca­ment, una broma de mal gust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.