Mirem al nord, no pas a Andalusia
Ens hem estat preocupant de les eleccions andaluses i del que passaria després. pensant tothom que l'endemà el govern espanyol començaria a fer tot allò que no havia dit però sí que havia insinuat i el sentit comú diu que faran, i el que hauríem d'estar fent és mirar nord enllà i preocupar-nos d'Europa i no de si governarà Griñán o Arenas. El discurs el feia un bon coneixedor del món econòmic i polític mundial i crec que té tota la raó. Potser sí que a Espanya interessava molt si la pell de brau, menys Catalunya i el País Basc, era o no de color blau. Passades les eleccions a Andalusia i Astúries, tots han guanyat governin o no governin, però des de la perspectiva nostra, la catalana, i la del sentit comú, el que hauríem de fer els catalans és preocupar-nos pel que passarà a les eleccions presidencials a França i a Alemanya, que és el que marcarà el futur d'Europa i el nostre. Le Monde ho definia amb un titular molt clar, Merkozy contra Hollande, i en realitat aquí comença tot per saber el futur que ens espera. El futur per a Catalunya és a Europa i en les decisions que allà es puguin adoptar. Si aquí mirem a Madrid ja sabem el pa que s'hi dóna. Per si no en teníem prou amb segles d'experiència, només faltava la ministra Pastor reclamant el corredor central, cosa que vol dir que des del govern espanyol es volen carregar el corredor mediterrani. I això que el sentit comú diu que ja hauria d'estar fet i que el corredor mediterrani és essencial per a Catalunya però també per al País Valencià i Múrcia, on manen ells, i per a l'espanyolíssima Andalusia on han guanyat però no governaran.
El futur d'Europa es juga primera a França i després a Alemanya. Que alemanys i francesos manen a la UE és evident, però no és el mateix si al capdavant d'aquests països hi ha la dreta o l'esquerra. Encara que les polítiques d'uns i altres no siguin excessivament diferents no és el mateix. I per a Catalunya tampoc no és el mateix que hi hagi una política de retallada contínua o que s'imposi una política que pot ser austera, però que decideixi que la inversió pública és necessària si està ben feta i que cal fomentar el consum. Vaja, que no és ben bé el mateix Sarkozy que Hollande. I a Alemanya passarà el mateix. Per tant el futur en el juguem nord enllà.
