Opinió

llegir i Escriure

La temptació del plagi

Internet
ha facilitat enormement
la tasca de
copiar els altres

Quina ver­go­nya! El pre­si­dent d'Hon­gria, Pál Sch­mitt, ha hagut de dei­xar el càrrec, acu­sat d'haver pla­giat “paraula per paraula”, en la seva tesi doc­to­ral, un text dels anys vui­tanta d'un escrip­tor búlgar. Ja no ve d'aquí, perquè fa poc que el minis­tre de Defensa ale­many, Karl-The­o­dor zu Gut­ten­berg, i l'euro­di­pu­tada Sil­vana Koch-Meh­rin van ser denun­ci­ats per unes acci­ons sem­blants.

El plagi és una temp­tació sem­pre latent per als qui escri­vim; pot­ser ens ve dels anys en què intentàvem copiar l'exa­men del veí del pupi­tre. Molts grans escrip­tors, començant pels clàssics grecs i lla­tins, han estat tit­llats de pla­gi­a­ris. Entre nosal­tres, el cas més cone­gut és el de Josep Pla (cognom que sem­bla una con­tracció de plagi), del qual s'han des­co­bert calcs espec­ta­cu­lars com el de Pau Pifer­rer a Girona i els d'altres autors a la Guia de Cata­lu­nya. Ell mateix reco­nei­xia que si no havia pla­giat més era perquè no havia pogut i no perquè no en tingués ganes. El supo­sat escrip­tor Josep M. Sonn­tag va gua­nyar ja fa anys el premi Sant Jordi amb la novel·la Nifa­des, que va resul­tar una sim­ple tra­ducció d'un conte ori­en­tal. Inter­net ha faci­li­tat enor­me­ment aquesta tasca, com s'ha demos­trat en la novel·la de la pre­sen­ta­dora Ana Rosa Quin­tana, en els infor­mes de la Fun­dació d'Urdan­ga­rin o en els tre­balls de recerca de tants estu­di­ants sor­pre­sos in fra­ganti pels seus pro­fes­sors d'ins­ti­tut o d'uni­ver­si­tat.

Si Pla sos­te­nia que “la cul­tura és un plagi sis­temàtic”, Eugeni d'Ors pro­cla­mava que “tot allò que no és tra­dició, és plagi”. En el seu dis­curs –d'altra banda magnífic– dels Jocs Flo­rals giro­nins de 1911, s'hi van tro­bar ras­tres de Régnier, Barrès i D'Annun­zio. Però va resul­tar que, a més, ell mateix s'havia pla­giat. Només afe­gint-hi al començament una frase de setze parau­les i una de sis al final, va uti­lit­zar com a peça oratòria un text titu­lat Venècia que havia escrit dos anys abans. L'auto­plagi, sens dubte, és un pecat venial si el com­pa­rem amb el plagi, i és prac­ti­cat sovint pels escrip­tors; deu­rien ser ben pocs els qui se sen­tis­sin prou nets per poder tirar la pri­mera pedra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.