Opinió

Eufemismes i frau polític

No és acceptable que amb l'actual conjuntura política i econòmica
l'executiu català no reaccioni degudament i segueixi sense voler obtenir nous ingressos dels que més tenen

Alguns polítics quan pre­te­nen atraure l'atenció dels ciu­ta­dans, espe­ci­al­ment en cam­pa­nyes elec­to­rals, acos­tu­men –inten­ci­o­na­da­ment– a fer grans afir­ma­ci­ons emprant eufe­mis­mes (mots o expres­si­ons –segons el dic­ci­o­nari de la llen­gua– suaus, ino­fen­sius, emprats per evi­tar-ne de con­tun­dents o des­pla­ents sus­cep­ti­bles de ser inju­ri­o­sos per a algu­nes per­so­nes). Amb aquesta estratègia, des­per­ten cer­tes expec­ta­ti­ves ciu­ta­da­nes i, si no es fan rea­li­tat (i sovint no es fan rea­li­tat), els és més fàcil fer creure que, jus­ta­ment, han acon­se­guit allò que havien promès.

Aquesta estratègia, tra­di­ci­o­nal­ment ha donat bons resul­tats als diri­gents con­ver­gents, tant, que l'han seguit apli­cant, sense saber detec­tar-ne la ino­por­tu­ni­tat donat el des­encís i des­con­fiança dels ciu­ta­dans, els quals per­ce­ben que la gestió dels polítics no per­met veure el final del túnel de la crisi, ni alleu­ge­rir els seus ruïnosos efec­tes. En les dar­re­res elec­ci­ons, encara havien donat ren­di­bi­li­tat eufe­mis­mes com pacte fis­cal o tran­sició democràtica (estat propi després del seu congrés), amb els quals s'evita dir ober­ta­ment con­cert econòmic o inde­pendència. Ara, quan han des­co­bert que aque­lla filo­so­fia pujo­li­ana de pac­tar sem­pre amb el par­tit que governa a Madrid ha esde­vin­gut un catastròfic bume­rang, perquè els popu­lars exer­cei­xen sense mira­ments la seva cata­la­nofòbia (que tot­hom pre­veia, menys pel que sem­bla Mas i el seu govern), seria hora d'arra­co­nar les decla­ra­ci­ons, amb eufe­mis­mes o sense, i actuar con­tun­dent­ment con­tra l'espoli més gran que, dar­re­ra­ment, ens ha infrin­git cap govern espa­nyol.

El més pre­o­cu­pant és que el govern Mas, enfront de l'ofec a què ens sotmès el PP, no sem­bla tenir res­pos­tes clares, con­vin­cents i con­clo­ents. Són ben recents els greu­ges dels popu­lars, per l'Esta­tut, la llen­gua o pel nos­tre model d'immersió lingüístic, i tot i així Mas no només deci­deix donar suport a la reforma labo­ral i a la llei d'esta­bi­li­tat pres­su­postària de Rajoy, sinó que (i això no ho ha entès ningú) hi ha pac­tat el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat i la nova llei de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (amb vice­pre­sidència per als popu­lars), amb l'alta­veu sorollós de la fòbia dels popu­lars, Sánchez-Camacho, que, sense èxit, ho intenta dis­si­mu­lar.

La ciu­ta­da­nia, però, molt més sen­si­bi­lit­zada del que CiU sem­bla cap­tar, reclama ser infor­mada de quins obs­curs interes­sos forçaren el grup con­ver­gent a pac­tar amb els popu­lars i no amb ERC o altres grups de la cam­bra, els dis­sor­tats i anti­na­tu­rals pac­tes. No deu ser per afa­vo­rir aque­lles polítiques des­ca­ra­da­ment de dre­tes que només podien tenir el vot favo­ra­ble del PP? I en, el cas de la CCMA, no deu ser per satis­fer la dèria del con­se­ller Homs de fer fora Ter­ri­bas per, amb Sallent, pro­vi­nent del Grup Godó, ini­ciar el procés de pri­va­tit­zació de TV3?

Per gover­nar en cir­cumstàncies polítiques i econòmiques adver­ses hom ha de tenir un carisma que no sem­bla que aflori ni en el pre­si­dent ni en els mem­bres del govern. No és accep­ta­ble que amb l'actual con­jun­tura política i econòmica, l'exe­cu­tiu no reac­ci­oni degu­da­ment i segueixi sense voler obte­nir nous ingres­sos dels que més tenen i, en canvi, vul­gui apli­car noves reta­lla­des als més des­fa­vo­rits, amb els fàrmacs (via car­bu­rants, l'euro per recepta i l'impost esta­tal), incre­men­tant les tas­ses uni­ver­sitàries, cosa que ofe­garà encara més el con­sum. Amb aques­tes polítiques, Mas, si no fa un dràstic cop de timó i deci­di­da­ment posa rumb a la inde­pendència fis­cal (“la clau de la caixa” o con­cert econòmic), té molts números per pas­sar a la història com el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat amb menys sen­si­bi­li­tat social, el que més ha empo­brit la soci­e­tat cata­lana i el que amb les seves polítiques, més ha afa­vo­rit al des­man­te­lla­ment de la sani­tat i l'ense­nya­ment públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.