Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

Cara i creu

No en som conscients, però si els voluntaris pleguessin el país faria fallida

Tot això que està pas­sant és molt difícil d'enten­dre, i si els meus avis aixe­ques­sin el cap se'n farien creus. Vull dir tot això dels bancs que els pobres hem de sal­var i dels jocs mala­bars de parau­les que l'Estat ens vol fer empas­sar per arri­bar al cap del car­rer: sem­pre rebem els matei­xos. No hi ha res més immo­ral que el sou estra­tosfèric d'un ban­quer que des­nona famílies que no poden pagar la hipo­teca i nega crèdit a petits empre­ne­dors que llui­ten per tirar enda­vant.

Per sort, tota creu té la seva cara, i la dels ban­quers mali­ci­o­sos són les enti­tats sense ànim de lucre. N'hi ha tan­tes, afor­tu­na­da­ment! Jo en conec tres, i les estimo perquè són la xarxa que ara mateix sosté les per­so­nes i el país i evita que cai­guin. La pri­mera és l'Onco­lliga, que tre­ba­lla per als malalts de càncer. Ja n'he par­lat alguna vegada. L'altre dia vam pas­sar comp­tes, i els números feien pat­xoca, perquè les dele­ga­des hi posen el coll i acon­se­guei­xen amb les fes­tes, sopars, qui­nes i tasts soli­da­ris uns ingres­sos gens menys­pre­a­bles.

La segona enti­tat és Càritas. Càritas fa una feina impres­cin­di­ble que cal­dria que es conegués més: atén famílies que no tenen cober­tes les neces­si­tats bàsiques; acom­pa­nya gent gran que està sola; ajuda a inte­grar immi­grants; ofe­reix habi­tatge tem­po­ral a dones en situ­a­ci­ons molt precàries i amb fills petits, i s'ocupa dels infants i ado­les­cents d'entorns des­fa­vo­rits amb difi­cul­tats per seguir el ritme esco­lar. Déu n'hi do, quanta feina!

La ter­cera és l'Òmnium Cul­tu­ral. Si l'Onco­lliga s'ocupa de la malal­tia i Càritas de la pobresa, l'Òmnium tre­ba­lla per la cul­tura, la llen­gua i el país (que està malalt i és pobre!) (Avui hi ha un sopar a Girona amb l'objec­tiu d'arri­bar als 1.000 socis: ens en fal­ten pocs!).

Les tres ins­ti­tu­ci­ons tenen en comú la volun­ta­ri­e­tat. No en som del tot cons­ci­ents, però si tots els volun­ta­ris ple­gues­sin –Déu no ho vul­gui– el país faria fallida, i tots de cap a mar!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.