Opinió

ca montes

Xiular

Sobta que hi haja encara qui pense que pot prohibir una xiulada
o una protesta

Xiu­lar és una de les for­mes més anti­gues cone­gu­des d'expres­sar en públic dis­con­for­mi­tat amb el que veus o amb el que escol­tes o amb qui tens a davant. Aplau­dei­xes si t'agrada, calles si t'és indi­fe­rent i xiu­les o fas buuu si hi estàs en con­tra o et decep.

Diuen els qui saben de la cosa aquesta de la comu­ni­cació no ver­bal que tenim tes­ti­mo­nis escrits d'aquest com­por­ta­ment com a poc des del segle VI abans de la nos­tra era. Con­cre­ta­ment el públic ja es com­por­tava així en el fes­ti­val anual de Dionísia a Ate­nes i van arri­bar a escri­das­sar no només alguns actors sinó el mateix Clíste­nes, que no consta que demanés a con­ti­nu­ació l'eva­cu­ació del tea­tre. Pot­ser perquè era un demòcrata cabal (tan demòcrata com es podia ser ales­ho­res, ep!) que al cap i a la fi ha pas­sat a la història com el pare con­cret de la majo­ria de les ins­ti­tu­ci­ons que con­for­ma­ven la pri­mera democràcia de la història.

A redós seu els romans van seguir escri­das­sant i van apor­tar a la història dels espec­ta­cles aquell ori­gi­nal gest d'indi­car amb el dit polze amunt o avall si calia matar el gla­di­a­dor que tenia la mala sort de ser sota l'espasa. Avui en dia el dit polze amunt, sobre­tot, segueix sent usat en la vida quo­ti­di­ana i con­cre­ta­ment en els esports, on sol indi­car satis­facció amb la feina feta.

I segles després el tea­tre, francès i l'anglès sobre­tot, va por­tar la pro­testa més enllà. En el Lon­dres eli­sa­betià expli­quen d'autènti­ques bata­lles cam­pals on els espec­ta­dors tira­ven de tot a actors mal­des­tres o gai­rebé tre­ien a pun­te­llons de la ciu­tat els dra­ma­turgs indig­nes de la qua­li­tat acre­di­tada del tea­tre local.

Ara les xiu­la­des, escri­das­sa­des, pro­tes­tes i expres­si­ons vàries de males­tar són tan­tes i tan habi­tu­als que sobta que hi haja encara qui pense que les poden pro­hi­bir. Que poden pro­hi­bir, en defi­ni­tiva, que la gent xiule o escri­dasse el que vulga i quan vulga. I on vulga.

I per més vol­tes que li peguen això no té res a veure amb l'edu­cació. Perquè una pro­testa és una pro­testa i, com ja sabien els antics grecs, si no és soro­llosa i nota­ble sim­ple­ment no és pro­testa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.