Opinió

La Nit de l'Esperanza Aguirre

Aquesta nit serà la Nit de l'Esperanza Aguirre. Hi ha expectativa davant d'uns ciutadans que vagin al Vicente Calderón i la xiulin. Que s'ajuntin a les crítiques que li han plogut des del govern i des de tot l'arc parlamentari després d'haver excitat la final de copa del Rei i demanar la suspensió si hi ha xiulada.

En aquests moments, Aguirre ha esdevingut la veritable oposició de Mariano Rajoy. Per a l'actual PP, els socialistes encara estan escalfant motors. L'enemic el tenen a casa.

Aguirre guanya eleccions gràcies als esforços d'un grupet d'excitadors i els tocs de populisme i gràcies a dos vots d'un parell de socialistes trànsfugues que han desaparegut del mapa polític. I sobretot, d'una camarilla de les més dretanes que hi ha a tot el territori espanyol.

Sovint, la Presidenta és protegida per una caverna periodística que opinen que tot va molt malament, que anirà pitjor i que tot plegat és culpa dels anteriors governants i que els actuals no estan a l'altura de les circumstàncies. Són els que pregonen que cal governants pragmàtics, populistes, independents... Són els que coincideixen amb els que demanen una República a Espanya que probablement voldrien que fóra encapçalada per la mateixa Esperanza Aguirre.

Caldria veure què passaria en una final de copa de futbol de la República entre el Barça i el Athletic de Bilbao i presidida per Esperança Aguirre. La xiulada s'escoltaria arreu.

Fa anys que Aguirre va fer un pols a l'actual president del govern. El va perdre. Volia, com en el seu moment també ho va desitjar Ruiz Gallardón, ésser llogatera a la Moncloa. No va ser possible. Està comprovat que la plaça de president del govern espanyol només l'han aconseguit aquells que han centrat el seu discurs. Fins i tot José María Aznar en un moment determinat i en el seu primer mandat va haver de modular el seu discurs i acceptar fins i tot que parlava català a la intimitat, o Felipe González va haver d'abandonar el marxisme a Suresnes.

El president del govern, Mariano Rajoy, té un problema amb Aguirre. Li resta credibilitat fora de la comunitat de Madrid. Un problema que ve de lluny. A Espanya els extrems estan camuflats dins dels partits polítics i només és possible detectar-los quan tenen problemes –Aguirre amaga el dèficit de la seva comunitat. Un problema que volia que quedés camuflat en el partit d'aquesta nit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.