Opinió

S'ha de saber què ha passat

Els ciutadans protesten en veure que els més alts responsables no donen
la cara, i cobren grans xifres en concepte
de sous, dietes
i plans de pensions

L'altra nit un oient tele­fo­nava a una emis­sora de ràdio per dir que el que cal­dria fer és que la poli­cia entrés al Congrés i s'emportés tots els dipu­tats cap a la presó. La següent tru­cada començava mani­fes­tant-se d'acord amb aquesta mesura expe­di­tiva i a con­ti­nu­ació pas­sava a expo­sar el seu tema. La ner­vi­o­si­tat aflora arreu i té mani­fes­ta­ci­ons diver­ses. Les tertúlies a la ràdio i la tele­visió han pujat de to i cada vegada és més com­pli­cat que els que hi par­ti­ci­pem ens escol­tem els uns als altres.

Les mani­fes­ta­ci­ons con­tra el govern, con­tra els bancs i con­tra ser­veis de paga­ment són més freqüents que mai. Les con­seqüències de la crisi afec­ten direc­ta­ment les per­so­nes més des­fa­vo­ri­des i fràgils. Però també col­pe­gen les clas­ses mit­ja­nes, que es resis­tei­xen a accep­tar la crua rea­li­tat que com­por­ten les reta­lla­des, la reducció del nivell adqui­si­tiu, la pèrdua de la feina, la difi­cul­tat de tro­bar-ne una de nova, la impos­si­bi­li­tat de pagar les hipo­te­ques dels pisos en què viuen i tot el reguit­zell de pri­va­ci­ons que han sobre­vin­gut de sobte.

Com que no es pot deva­luar la moneda perquè és una facul­tat exclu­siva del Banc Cen­tral Euro­peu, s'opta per rebai­xar sous, esca­nyar el crèdit i fer tot allò que un govern té a l'abast, com és rebai­xar o supri­mir pres­ta­ci­ons soci­als amb el pre­text jus­ti­fi­cat que no hi ha diners. En nom de la crisi s'estan pre­nen mesu­res que tre­pit­gen més d'una línia ver­me­lla.

Els des­ti­na­ta­ris de les pro­tes­tes són els polítics i també els bancs. El que està pas­sant amb Bankia ha estat la gota que ha fet ves­sar el got. S'ha vist amb clare­dat que la poli­tit­zació de les cai­xes de València i Madrid, les dues prin­ci­pals del con­glo­me­rat que fins fa poc pre­si­dia Rodrigo Rato, ha por­tat a la inter­venció del govern i a naci­o­na­lit­zar, de fet, el que havia de ser la pri­mera enti­tat bancària espa­nyola. És un pro­blema finan­cer, sí, però sobre­tot és un pro­blema polític que cap dels dos grans par­tits sap com afron­tar.

Tots els pro­ble­mes polítics tenen un punt d'inflexió, abans del qual tenen l'aci­desa pròpia dels fruits sense madu­rar, però quan es passa aquest punt de madu­resa es podrei­xen i es cor­rom­pen. El punt d'inflexió de Bankia i del sis­tema ban­cari espa­nyol es produí el dia que Rodrigo Rato aban­do­nava la pre­sidència de l'enti­tat abans que el fes­sin fora.

Es bas­tant esgar­rifós que la matriu del banc guanyés 300 mili­ons d'euros fa un mes i avui els nous ges­tors accep­tin que l'últim exer­cici va pro­duir una pèrdua de 3.000 mili­ons. Per sal­var la banca, un ins­tru­ment impres­cin­di­ble per al bon fun­ci­o­na­ment d'una soci­e­tat de mer­cat, s'ha d'inver­tir més de 23.500 mili­ons d'euros. El govern no els té i no podrà tras­pas­sar-los si no rep un ajut del Banc Cen­tral euro­peu o de qui sigui.

al pre­si­dent Rajoy se'l veia inse­gur i dubi­ta­tiu en les lacòniques res­pos­tes en la pri­mera roda de premsa que feia en soli­tari des que guanyà les elec­ci­ons fa menys de mig any. L'objec­tiu de la seva com­pa­rei­xença era cal­mar els mer­cats i les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees pre­ci­sa­ment per la incer­tesa de Bankia. El resul­tat fou que la borsa baixà espec­ta­cu­lar­ment i el futur del banc depèn d'abo­car-hi uns diners que el mateix Rajoy no sap d'on poden sor­tir.

Davant d'aquest desori polític i econòmic no és estrany que la gent pro­testi, es mani­festi i pro­posi solu­ci­ons expe­di­ti­ves i popu­lis­tes com la de l'oient que volia ficar a la presó a tots els dipu­tats. El moment és deli­cat perquè els que han estat res­pon­sa­bles dels tras­bal­sos finan­cers són els exe­cu­tius de les ins­ti­tu­ci­ons, però també els polítics i els par­tits que hi col·loca­ren per­so­nes de con­fiança que havien de vet­llar per l'ortodòxia bancària. La poli­tit­zació de les cai­xes no podia aca­bar d'una altra manera. Els ciu­ta­dans pro­tes­ten en veure que els més alts res­pon­sa­bles no donen la cara, i cobren grans xifres en con­cepte de sous, die­tes i plans de pen­si­ons. I ho fan davant de les ins­ti­tu­ci­ons polítiques però també de les bancàries.

Ahir s'admeté a tràmit una que­re­lla con­tra el gover­na­dor del Banc d'Espa­nya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez; l'antic pre­si­dent de Caja Madrid, Miguel Blesa, i també el fins fa poc pre­si­dent de Bankia, Rodrigo Rato, que no ha dit res des que va dimi­tir i es va naci­o­na­lit­zar el banc. La que­re­lla l'ha pre­sen­tat una orga­nit­zació molt mar­cada ideològica­ment, com Manos Lim­pias, però el jutge l'ha accep­tat i ha començat un procés que serà llarg i espe­rem que escla­ri­dor.

Les res­pos­tes del govern davant d'un dels més grans forats finan­cers dels últims anys han estat erràtiques, con­fu­ses i insu­fi­ci­ents. Manca trans­parència i comu­ni­cació de la rea­li­tat a l'opinió pública. I el que és pit­jor, tant Rajoy com Rubal­caba no s'han posat d'acord, suposo que perquè no volen o no els interessa, perquè es formi una comissió d'inves­ti­gació que acla­reixi què ha pas­sat. Segu­ra­ment, no en que­da­rien ben parats perquè els líders polítics hau­rien de com­parèixer per­so­nal­ment per donar expli­ca­ci­ons pel nome­na­ment de per­so­nes que no ente­nien de banca i només eren als con­sells com a afa­vo­rits pels par­tits.

Serà ine­vi­ta­ble que es cone­gui deta­lla­da­ment tot el que s'ha per­pe­trat al vol­tant de Bankia, amb tots els ante­ce­dents i amb tots els com­por­ta­ments irre­gu­lars de les per­so­nes de les enti­tats menors fusi­o­na­des. La nove­tat de la relació entre els poders de qual­se­vol mena i la gent és que hi ha nous meca­nis­mes perquè la infor­mació cir­culi fora dels cir­cuits clàssics. Les clas­ses diri­gents no són encara prou cons­ci­ents de la força de les xar­xes soci­als, que fan decan­tar cada vegada més sovint l'opinió pública al marge dels interes­sos de governs i d'altres elits.

Es pot resis­tir la situ­ació de pre­ca­ri­e­tat, de crisi llas­ti­mosa que envia cada dia més gent sota el llin­dar de la pobresa, la pers­pec­tiva d'un futur incert. El que ja no s'accepta és no conèixer la rea­li­tat del que ha pas­sat amb les res­pon­sa­bi­li­tats dels que hagin pogut mal­ver­sar fons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.