Opinió

LA GALERIA

Fiscals i jutges

Em diuen que s'utilitzen fòbies i enveges corporatives per tractar gent honorable com a convictes. I em dic: això no pot ser!

En més de trenta-cinc anys de relació amb els mitjans de comunicació, alguns dels quals dedicats a fer informació policial i judicial, he tingut relació amb delinqüents, alguns d'ells bones persones; amb policies i guàrdies civils, amb molts dels quals tinc encara una excel·lent relació; amb treballadors de l'administració de justícia, que s'hi feien i molt a la feina; amb forenses, muts i bocamolls, pasotes alguns i obsedits per la feina d'altres; amb advocats, dels quals alguns són bons amics i d'altres no em parlem; amb fiscals, que encara en queden un o dos que em saluden, i jutges i magistrats, estament en el qual tinc amics, coneguts i saludats però tinc molt poca relació. Em quedo amb aquests dos darrers, senyors i senyores jutges i fiscals amb molt de poder sobre la gent i sobre la seva llibertat. Sempre m'ha semblat que, com a tots els col·lectius, en aquests hi ha de tot, bona gent, treballadors, menys treballadors i també aprofitats i gent amb qui és millor no tenir-hi cap confiança. Però costa d'escriure això, que també penso del col·lectiu periodístic, amb molt menys poder però gairebé tan mal vistos.

Costa escriure de jutges i fiscals. N'he conegut que utilitzaven en benefici propi el seu càrrec, el seu poder i els cotxes oficials, cosa que té un nom, però no eren èpoques per explicar segons què i de quina manera. M'he sentit coaccionat i amenaçat pel president d'un tribunal perquè el que escrivia no li agradava. Un fiscal en cap em va amenaçar de fer-me emmanillar per la Guàrdia Civil si em tornava a cridar per fer declaracions i jo decidia no anar-hi. M'han demanat favors i m'han exigit silencis. Jo he anat trampejant sense haver-ne de patir gaire les conseqüències i pensant que sempre he fet tan bé com he pogut la meva feina i no he estafat els lectors.

Ara hem vist com el president del CGPJ compareix a contracor davant la premsa i respon a preguntes, però no diu amb qui es reunia en aquells hotels de Marbella, ni amb qui sopava a costa de l'erari públic. Hi ho acceptem. I em diuen que més a prop, aquí a casa, s'utilitzen fòbies i enveges corporatives gens dissimulades per obrir diligències i tractar gent honorable com si fossin convictes. I jo em dic: això no pot ser. En una democràcia aquestes coses no passen i si passen algú les ha de tallar i no permetre-les. O no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.