Opinió

L'OPINIÓ DELS ESTUDIANTS D'ARQUITECTURA

Aquest article ha estat elaborat externament a la redacció del web per Anna Anglada i Sèculi, alumna d'Estètica i Crítica de l'Arquitectura de la Universitat de Girona. Curs 2011/12

Gent de barri

Ser una soci­e­tat evo­lu­ci­o­nada que avança ver­ti­gi­no­sa­ment no és sem­pre sinònim de bona qua­li­tat de vida.

Fent un repàs ràpid d'aquests dar­rers anys, veu­rem que les coses no han estat fàcils: una crisi per­sis­tent, fei­nes absor­bents i una soci­e­tat que pres­si­ona recla­mant imme­di­a­tesa i inno­vació a cada segon. Vivim sota pressió. Tot això desem­boca en una dis­mi­nució del grau de satis­facció o de con­for­ta­bi­li­tat de les per­so­nes davant la seva vida.

No sabria dis­cer­nir si ha estat la nos­tra soci­e­tat la que ha por­tat vers l'arqui­tec­tura i l'urba­nisme actu­als, o si bé la forma amb què hem pro­jec­tat edi­fi­cis i ciu­tats ha estat la cau­sant del canvi en l'estil de vida de les per­so­nes. En tot cas, totes dues parts hi estan impli­ca­des.

Les ciu­tats, avui en dia, crei­xen ter­ri­to­ri­al­ment, ocu­pant ter­renys, i en alçària. La majo­ria de les noves pro­mo­ci­ons, a causa de l'espe­cu­lació immo­biliària, aca­ben sent con­for­ma­des per tor­res de gran alçada, cosa que allu­nya els seus habi­tants de la pro­xi­mi­tat al car­rer, on la ciu­tat pren vida.

Mal­grat tot, la cosa no sem­bla tan negra. Hi ha alguns frag­ments de ciu­tat, que bé podríem com­pa­rar amb petits oasis, on sem­bla que el temps no hagi pas­sat, i que l'enre­nou que mana habi­tu­al­ment les nos­tres vides es dilu­eix. Casos, com el barri de Sant Cugat de Salt, o l'exem­ple més cone­gut de Sant Narcís de Girona, amb­dues obres de l'arqui­tecte Ignasi Bosch i Reitg, ins­pi­ra­des en l'ideal d'Ebe­ne­zer Howard, pare de la ciu­tat jardí.

Aquests bar­ris tenen la pecu­li­a­ri­tat de for­mar part d'una ciu­tat, però alhora de ser capaços de pre­ser­var una iden­ti­tat pròpia, que no només marca l'arqui­tec­tura sinó les per­so­nes que els habi­ten.

L'ori­gen d'aques­tes pro­mo­ci­ons va ser la cons­trucció d'habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial durant l'època del fran­quisme, en què la neces­si­tat d'habi­tatge a baix cost era extre­ma­da­ment urgent. Aquests bar­ris, on els edi­fi­cis es conei­xen popu­lar­ment com “les cases bara­tes”, van ser durant anys la llar de mol­tes famílies que avui dia, i pas­sa­des gene­ra­ci­ons, hi seguei­xen vivint.

És curiós, doncs, com a vega­des una pro­posta que sor­geix de la urgència acaba sent un model que pas­sats els anys con­ti­nua sent vigent, men­tre que pro­jec­tes poste­ri­ors fets amb grans recur­sos i sota el nom de grans fir­mes no obte­nen resul­tats tan satis­fac­to­ris.

L'habi­tatge ja no només és una cel·la, on un cop aca­bat l'horari labo­ral et reclous, sinó que vas a la fleca de la plaça a bus­car el pa, el veí et crida perquè jugueu a volei­bol uti­lit­zant la tanca com a xarxa o par­les amb la veïna de les flors que ha plan­tat.

La cohesió que es res­pira en un barri on conei­xes els veïns pel seu nom, on gau­dei­xes de les fes­tes popu­lars esti­vals, fa que t'ado­nis que la importància que té l'urba­nisme en una ciu­tat, no és només triar el pavi­ment o el model de banc del parc, sinó que posa en relació per­so­nes que no es conei­xen, i influ­eix en les seves vides, i el que és més impor­tant, millo­rant la seva qua­li­tat de vida.

El que m'agra­da­ria fer veure és que mol­tes vega­des es rebutja allò que ve del pas­sat, qua­li­fi­cant-ho d'obso­let, tot i que algu­nes coses con­ti­nuen sent per­fec­ta­ment vàlides. Veient on hem arri­bat, crec que una vegada més, s'hau­ria de tor­nar la vista enrere, i recu­pe­rar aque­lles pràcti­ques amb què es donava solució a pro­ble­mes reals, i de les quals podem par­tir per cons­truir el futur.

No parlo de repro­duir el que es feia fa cin­quanta anys, però pot­ser sí recu­pe­rar-ne l'essència, la iden­ti­tat de barri, de soci­e­tat.

Pen­sar que els nous crei­xe­ments i trans­for­ma­ci­ons tei­xi­ran noves rela­ci­ons entre les per­so­nes. Començant per aquí, pot­ser, com dèiem al prin­cipi, l'urba­nisme i l'arqui­tec­tura can­vi­a­ran la nos­tra forma de viure i, amb una mica de sort, a nosal­tres matei­xos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.