Opinió

No ens podem permetre perdre el temps

A Cata­lu­nya hi ha més de sis-cen­tes mil per­so­nes a l'atur. A tot l'Estat, n'hi ha 5,6 mili­ons, segons les dades de l'EPA del pri­mer tri­mes­tre. No hi ha cap raó per a pen­sar que aquesta situ­ació es cor­re­girà a curt ter­mini, al con­trari, el més pro­ba­ble és que aug­menti una mica més i que l'atur superi els sis mili­ons aviat. Les con­seqüències són dramàtiques per a mol­tes famílies. Segons una esti­mació d'Uni­cef i Càritas, hi ha un 26 per cent de nens en situ­ació de pobresa perquè els seus pares han que­dat a l'atur. Aques­tes dades són rati­fi­ca­des pels tes­ti­mo­nis dels mes­tres que han obser­vat que molts nens arri­ben a escola sense haver esmor­zat i que l'únic àpat que fan és el que els donen ells. Des de l'inici de la crisi, el 2007, ha aug­men­tat un 120 per cent el nom­bre de llars amb tots els seus mem­bres a l'atur. Aquesta set­mana, també hem sabut que la renda mit­jana espa­nyola s'ha situat per sota de la mit­jana euro­pea. Aques­tes dades estadísti­ques, i mol­tes d'altres que podríem afe­gir-hi, reflec­tei­xen bé en quina situ­ació ens tro­bem.

Ara: hi ha una dada que no apa­reix en cap de les estadísti­ques que es mane­guen habi­tu­al­ment però que és tan alar­mant o més perquè pre­sa­gia la mag­ni­tud del des­as­tre en què ens hem ficat i, més greu encara, il·lus­tra la inca­pa­ci­tat dels gover­nants per a fer-nos surar, pri­mer, i des­lliu­rar-nos del nau­fragi, final­ment. Em refe­reixo a les difi­cul­tats que tenen una majo­ria de famílies amb feina tots dos per a arri­bar a final de mes en les cir­cumstàncies actu­als i les que s'anun­cien per als mesos que vénen. Els prop de sis mili­ons d'atu­rats que hi ha a Espa­nya con­ver­tei­xen la sor­tida de la crisi en un repte colos­sal, que esdevé irre­so­lu­ble quan ni les famílies amb feina mínima­ment qua­li­fi­cada se'n sur­ten.

En aquest curs que s'ha aca­bat, molts nens han fet, en aca­bar l'horari esco­lar, tota mena d'acti­vi­tats: anglès, tea­tre, dibuix, música, esports, dansa… d'una banda, perquè els pares cre­uen que és bo per a la seva for­mació que els fills desen­vo­lu­pin totes aques­tes habi­li­tats, ni que sigui en un nivell bàsic, però, d'una altra banda, perquè la impos­si­bi­li­tat de con­ci­liar l'horari labo­ral dels pares amb l'horari esco­lar dels fills obliga, agradi més o agradi menys, a ocu­par-los les hores que van des de la fi de l'escola fins a la fi de la feina.

El curs que ve, totes aques­tes acti­vi­tats extra­es­co­lars sor­ti­ran molt més cares. Els ajun­ta­ments s'han vist forçats a supri­mir les que no eren bàsiques i tor­nar-les a les asso­ci­a­ci­ons i enti­tats pri­va­des, o bé a aug­men­tar-ne els preus per a ajus­tar-los al cost real perquè se'ls han reduït els ingres­sos direc­tes i els indi­rec­tes que els venien de l'Estat i la Gene­ra­li­tat. El cas més deba­tut és el de les llars d'infants i les esco­les de música, però no són les úniques acti­vi­tats afec­ta­des. Els ajun­ta­ments han sub­ven­ci­o­nat des dels clubs de fut­bol fins als cur­sos de patchwork. Per tant, és segur que als pares, les hores que van des de la fi de l'horari esco­lar fins a la fi de l'hora de ple­gar de la feina, se'ls enca­ri­ran d'una manera inas­su­mi­ble, en molts casos, perquè també se'ls hau­ran apu­jat els rebuts de l'aigua, el gas, l'IBI... L'alter­na­tiva seran els avis i els veïns, o bé el car­rer, la plaça o vés a saber què o qui.

.Aquesta crisi té diver­sos orígens i mul­ti­tud de cares. Però, de manera gene­ral, s'ha evi­den­ciat que és una crisi de model i de sis­tema i que les estruc­tu­res actu­als, tant les locals com les glo­bals, són o bé ina­de­qua­des o bé insu­fi­ci­ents per a resol­dre-la. El més lògic seria que els qui ens gover­nen fes­sin pas­sos en aquest sen­tit perquè no podrem resol­dre pro­ble­mes del segle XXI amb esque­mes del segle XX. Però, no és el cas. El debat polític es manté enquis­tat en l'interès par­ti­dista o par­ti­cu­lar, amb plan­te­ja­ments ben absurds, basats en manu­als tro­nats i sen­ti­ments atàvics. És injust gene­ra­lit­zar, avui més que mai, perquè hi ha gover­nants que sí que saben què fan i, amb més o menys encert, van per feina. Però encara no són la majo­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.