Opinió

LA GALERIA

Versos de Farners

Hi ha molts exemples de la bona disposició de la ciutadania en favor d'una Catalunya culta que té una mala salut de ferro

Fa molt pocs dies, el filòleg, poeta i direc­tiu Car­les Duarte va ser nome­nat pre­si­dent del Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i les Arts (Conca), l'orga­nisme de la Gene­ra­li­tat que té per objecte asses­so­rar el govern en el con­junt de la política cul­tu­ral, vet­llar pel suport a la cre­ació artística, pro­moure-la i ava­luar-la. Una bona pape­reta. No hau­ria estat gens estrany, doncs, que, al·legant la fei­nada que de ben segur ja li ha cai­gut al damunt, hagués inten­tat anul·lar la seva inter­venció en la setena edició del cicle Parau­les noc­tur­nes de Santa Coloma de Far­ners. Però no: Duarte sap que la cul­tura i les arts són horts d'estre­lles i parau­les plan­ta­des en cada poble i que ell es deu al govern, però encara més als humils audi­to­ris. Per això demà serà, gratuïtament, a la bibli­o­teca Vinyoli per pre­sen­tar-hi l'espec­ta­cle El mot, el cel, el vers acom­pa­nyat del músic Pere Vila­nova. Repas­sarà les seves experiències com a lingüista aju­dant del mes­tre Joan Coro­mi­nes, s'endin­sarà en el món de l'astro­no­mia (la seva passió) i reci­tarà poe­sia (la seva devoció). El guió l'ha hagut de crear ex novo tot seguint la petició que li havia fet Òmnium Cul­tu­ral la Selva, l'orga­nit­za­dora del cicle. Òmnium Cul­tu­ral? Par­lem-ne també... Cap a trenta mil volun­ta­ris dis­tribuïts per tot el ter­ri­tori tre­ba­llant des­in­te­res­sa­da­ment per la llen­gua, la cul­tura i el país, tal com diu el seu lema. Trenta mil abne­ga­ci­ons, trenta mil renúncies a més temps lliure, trenta mil impul­sos d'ener­gia...

Car­les Duarte en el pla indi­vi­dual i Òmnium en el col·lec­tiu són dos exem­ples de la bona dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia en favor d'una Cata­lu­nya culta que té una mala salut de ferro. N'hi ha molts més, d'exem­ples, és clar... I és que aquest país se sal­varà gràcies a un empre­sa­riat que esprem la ima­gi­nació, gràcies als mes­tres que no renun­ci­a­ran a la immersió lingüística... i també gràcies a un tei­xit asso­ci­a­tiu que no para ni es desa­nima.

Que en pren­guin nota els polítics i que no dece­bin una població tan admi­ra­ble. Una ciu­ta­da­nia que les passa magres, però que serra les dents i encara té el coratge de no dimi­tir de la seva obli­gació ciu­ta­dana i de país. Una ciu­ta­da­nia que ja està fent més, molt més, amb menys... El mot, per fer-nos sen­tir. El cel perquè els déus ens vegin. I el vers... El vers perquè ens el merei­xem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.