Opinió

LA GALERIA

Llengües de Farners

Si la llengua occitana ha de ser respectada i promoguda a Catalunya no és pas per romanticisme, sinó per obligació ciutadana i política

Gràcies a un testament ben curiós, Santa Coloma de Farners té el privilegi de comptar amb una fundació privada dedicada a la formació dels seus adolescents en la llengua anglesa. Cada any, un grup de nois i noies de la ciutat es veuen beneficiats per unes generoses beques que els permeten anar a fer una estada i millorar la seva competència en la lingua franca del segle XXI. L'anglès: aquesta llengua que hauríem d'aprendre tots per fer Catalunya més competitiva i que han de dominar, sobretot, les noves generacions de catalans. Però com diu Mateu, IV, 4, “no sols de l'anglès viurà l'home, sinó de tota la paraula que surt de la boca de Déu”... Dins del programa de Paraules nocturnes que organitzen l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners i Òmnium la Selva, demà es presenta a l'Auditori el grup Traucatèrme, una eclèctica formació (lletres tradicionals amb instrumentació moderna) que canta en occità. Paraules germanes, doncs, a més de nocturnes. De l'occità va néixer la primera poesia catalana trobadoresca i d'Occitània va baixar un corrent poderosíssim de cultura i civilització. Però no cal que evoquem l'edat mitjana i menys encara que ens llepem les ferides per tot allò que es va perdre a la batalla de Muret per culpa d'un rei més ximple que una baldufa. Si la llengua occitana ha de ser respectada i promoguda a Catalunya no és pas per romanticisme, sinó per obligació ciutadana i política. És llengua oficial al nostre país i en la seva variant gascona-aranesa és la pròpia d'una minoria de compatriotes que viuen a la Val d'Aran. I, és clar, nosaltres no tractem les minories com les tracten els jacobins espanyols i francesos, oi que no? Nosaltres tenim molt clar que les llengües són igual de dignes tant si les parlen deu mil ciutadans com deu milions, oi que sí? Però és que a més a més, l'occità significa una injecció de moral i autoestima per a tots plegats: si està renaixent de les cendres després de segles de desolació provocada pels francesos, per què hauríem de desanimar-nos nosaltres, els catalans, que vam fer el miracle de preservar la parla fa 300 anys, modernitzar-la en fa cent, sistematitzar-la en fa vuitanta i convertir-la en llengua vehicular a l'escola en fa trenta?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.