Opinió

Òmnium i Càritas

És legítim –i potser necessari– que es prenguin mesures dràstiques. Però després caldrà cosir el país

Són més que meres­cu­des les meda­lles d'Or del Par­la­ment a dues orga­nit­za­ci­ons que, mal­grat les seves diferències en els objec­tius, estan des­ti­na­des a com­plir una funció paral·lela en els temps que vénen. M'estal­vio la glossa del que ja han acon­se­guit fins ara, perquè el seu balanç és cone­gut i reco­ne­gut. La crisi que afecta les nos­tres vides amb tanta virulència està a punt d'entrar en una fase aguda. No només en la seva ves­sant econòmica, sinó també social i política. La falta de recur­sos i la indig­nació per la des­co­berta dels cul­pa­bles d'escàndols inad­mis­si­bles ens empe­nyen a la des­con­fiança, a la con­cen­tració en els nos­tres pro­pis interes­sos. Mirem més que mai per la nos­tra but­xaca. Bus­quem, amb ner­vis, una solució per demà mateix al nos­tre pro­blema d'avui. L'impuls cap a l'ego­isme és una de les pos­si­bles con­seqüències de la crisi. Humana i com­pren­si­ble. I, si ens fixem en els mis­sat­ges polítics de més èxit a Europa en aquests moments –des de Grècia fins a Finlàndia– veu­rem que la població busca aixo­pluc en ide­o­lo­gies extre­mes, popu­lis­tes i de curta mirada. Càritas i Òmnium repre­sen­ten just el con­trari. Són expres­si­ons de soli­da­ri­tat; manu­fac­tu­ren lli­gams entre veïns; soci­a­lit­zen el dolor i la indig­nació i ens donen motius per a l'orgull col·lec­tiu. Soli­da­ri­tat i cul­tura són les pri­me­res expres­si­ons de per­ti­nença; i és en el col·lec­tiu que tro­ba­rem un bàlsam a la crisi i les claus per a la sor­tida.

Part dels dis­cur­sos de reforma de l'Estat del Benes­tar impli­quen la denúncia del pre­sumpte abús de les pres­ta­ci­ons. És cert que l'actual sis­tema és insos­te­ni­ble, però no és just ni soci­al­ment accep­ta­ble que els pri­mers a pagar siguin els bene­fi­ci­a­ris del PIRMI, els estu­di­ants sense beques dels men­ja­dors esco­lars, els atu­rats que no tro­ben feina, o els pro­jec­tes de coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal des­ti­nats a aju­dar països que estan molt pit­jor que nosal­tres... Cul­pa­bi­lit­zar les vícti­mes és injust i –encara més greu– implica tren­car un dels lli­gams de soli­da­ri­tat que han permès el desen­vo­lu­pa­ment i la cohesió que hem vis­cut a Cata­lu­nya en els últims 50 anys. I després hi ha la con­fron­tació amb l'Estat. L'admi­nis­tració cata­lana pateix una falta de recur­sos que amenaça l'auto­go­vern i és víctima del menys­preu del poder cen­tral exten­si­ble a les expres­si­ons cul­tu­rals i lingüísti­ques. El PP balear, valencià i ara­gonès par­ti­ci­pen en aquesta estratègia d'ofe­ga­ment. La pri­mera reacció dels cata­lans és el desànim: un gir cap a la pròpia rebo­tiga. Però no és això el que ens convé.

Serà difícil que Càritas, mal­grat la seva feina cons­tant i silen­ci­osa, no denunciï les arrels de la injustícia del sis­tema. Que no exposi, negre sobre blanc, qui­nes són les con­seqüències soci­als d'algu­nes de les polítiques que s'estan apli­cant aquests dies. Com també Òmnium es veurà obli­gada a asse­nya­lar amb el dit aquells par­tits o orga­nit­za­ci­ons que no actuïn en defensa de Cata­lu­nya en el xoc de trens que s'anun­cia. Serà una con­fron­tació social a l'inte­rior del país, i una bata­lla política també amb dos fronts: a l'inte­rior i a Madrid. Sigui quin sigui el resul­tat de la doble con­fron­tació, ens faran falta asso­ci­a­ci­ons que vet­llin perquè les vícti­mes no siguin obli­da­des. Perquè no des­a­pa­re­guem com a poble en un mar d'indi­vi­du­a­li­tats, i perquè ens man­tin­guem com una comu­ni­tat per sobre dels intents de mani­pu­lar les nos­tres múlti­ples iden­ti­tats. Caldrà curar les feri­des que cau­sa­ran les ine­vi­ta­bles con­fron­ta­ci­ons entre models opo­sats, de país i de soci­e­tat. És legítim –i pot­ser neces­sari– que es pren­guin mesu­res dràsti­ques, i que els que les defen­sin ho facin amb vehemència. Però després caldrà cosir el país, i Òmnium i Càritas tenen les agu­lles per fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.