17.000 milions de raons per un canvi
No en facin cas de la xifra del titular perquè depèn del moment econòmic, de la manera que es fan els comptes i, sobretot, de qui fa els comptes. Però és evident que si no són 17.000 milions d'euros són 16.000 o 18.000. És el que se'n va de Catalunya per no tornar.
Són les raons que el conseller Mas-Colell va donar al Parlament la setmana passada per dir-ho tot sense voler dir gaire res quan volia explicar que no hi ha diners a la caixa de la Generalitat per pagar el que toca pagar, però no perquè no es generin sinó perquè se'n van i no tornen. Ni tan sols els que haurien de tornar. Perquè, cal dir-ho i repetir-ho, quan el govern català que ara està en mans de CiU diu que el govern espanyol no compleix els seus compromisos vol dir això, que el govern del PP no paga ni tan sols allò que havien dit que pagarien. Que no són aquests 17.000 milions per altra banda, sinó molt menys. Com diria Montoro, la llei està per complir-la. Doncs faci el favor, senyor ministre, de fer-ho, perquè l'Estat té uns compromisos amb Catalunya que no compleix perquè no li dóna la gana. I perquè no té diners, però sobretot perquè no li dóna la gana.
Aquesta, la dels 17.000 milions, és una quantitat que és un autèntic escàndol. Aquests milions d'euros que se'n van de Catalunya cap al Regne d'Espanya, per utilitzar la terminologia del conseller d'Economia, per no tornar, són una sagnia per a Catalunya i els catalans. És l'espoli fiscal i, diguin el que diguin els espanyols, que ja se sap que molts d'ells només treuen pit a l'hora d'exigir als altres però no de complir, si aquests diners es gestionessin a Catalunya, és a dir si tinguéssim el concert econòmic, el deute de la Generalitat quedaria eixugat en menys de quatre anys. I si s'aprovés el pacte fiscal, voldria dir que Catalunya se'n podria sortir perquè la quota de solidaritat amb Espanya es reduiria. Però no ho volen reconèixer. És més fàcil insultar Catalunya i els catalans i de fet tothom que viu a Catalunya se'n consideri o no, que no buscar fórmules d'entesa. Catalunya, el govern de Catalunya, fa el darrer pas que és demanar a Espanya que faci el favor d'escoltar-la. Però a Madrid el president Mas hi trobarà xuleria i prepotència. I llavors haurà de prendre la decisió.
