Què faran Mas i Convergència?
La situació és la que és i encara que hi ha molta gent que fa vacances, a les altes esferes són vacances tenses. Diuen que el president Mas ha ordenat a tots els consellers estar pendents de la situació i en plena disponibilitat a partir del dia 20. És evident que quan governes sempre hi ha problemes, però els d'aquest any són prou més importants que els d'altres vegades, que ara ens poden semblar petits comparats amb els que estem vivint i, sobretot, amb els que ens auguren que haurem de viure. Tot està enlaire i ara les perspectives ja no són si caldrà o no caldrà parlar de rescat, perquè sembla força evident que aquest arribarà, si no és que ja ha arribat. Parlo de Catalunya, però en termes de rescat ho faig d'Espanya. El govern de Rajoy ha fet les coses molt malament i ell, que tant va criticar Zapatero per haver amagat una realitat que s'albirava, la crisi, ara no ha fet el que tocava quan la crisi era evident i el que feia falta era prendre decisions, difícils i doloroses, certament, però inevitables i ràpides. Doncs, en comptes d'això, ho ha anat trampejant i tot li ha caigut al damunt. Diguin el que diguin, hi ha molts diners per tornar i això només es resol amb un rescat o una quitació del deute pendent.
Catalunya també hi està implicada de ple, perquè tot i que sola podria sortir-se'n se li estan negant els instruments per fer-ho. Ja ho va dir el conseller Mas-Colell, que l'únic banc al qual podem acudir és el Tresor espanyol, i també va dir, perquè se l'entengués, que és Catalunya qui més contribueix a omplir les arques d'aquest tresor. És a dir, allò tantes vegades explicat, però ara posat en boca d'un savi de les finances: estem demanant diners que ens toquen i que a més ja s'han pagat per endavant. Per tot això cada vegada són més els catalans emprenyats, no amb el símil d'Enric Juliana. Emprenyats de veritat. I expectants perquè detecten que aquesta vegada hi ha alguna cosa diferent en el paper de Convergència i, per tant, del president Mas. Si Madrid rebutja el pacte fiscal, què passarà? I si hi ha una mica de peix al cove? Això es pregunten. Però ara no n'hi haurà prou amb una mica de peix i es veu en la mirada de Mas i de Convergència una determinació que fa pensar que faran allò que mai es pensaven que haurien de fer.
