Opinió

afededéu

Sense toga

Un jutjat de Lleida ha suprimit la toga per la calor

A Lleida la jut­gessa del jut­jat penal número 3 ha donat permís al fis­cal, als advo­cats defen­sors i a ella mateixa per pres­cin­dir de la toga en els judi­cis ràpids que es fan en aquest jut­jat durant el mes d'agost. La magis­trada ha pres aquesta mesura per les altes tem­pe­ra­tu­res que hi ha a la sala de vis­tes, on només fun­ci­ona un dels tres apa­rells d'aire con­di­ci­o­nat que han de refres­car la sala. Els altres dos apa­rells, han expli­cat des del jut­jat a la premsa llei­da­tana, estan espat­llats.

Gent molt sabe­ruda adver­teix d'una tar­dor calenta però Déu n'hi do com està resul­tant de sufo­cant, i en sen­tit lite­ral, el mes d'agost. Si els jut­ges ni tan sols poden ves­tir-se de jut­ges per culpa de la calor i han d'aparèixer com els pre­si­dents d'una reunió de veïns d'escala, amb l'incendi finan­cer els minis­tres i pre­si­dents de països endeu­tats i sense un cèntim a caixa ja no sem­blen homes d'estat. Els han tret la capa pre­si­den­cial i sense ella sem­blen ara dele­gats de províncies, pàl·lids, gri­sos, banyats en suor i hores extres, tan­cats als des­pat­xos amb un ven­ti­la­dor brun­zint sobre un arxi­va­dor men­tre bus­quen des­es­pe­ra­da­ment d'on treure els diners que reclama l'amo: I si trec la paga als atu­rats? I si tanco els ajun­ta­ments a la gent de poble, que al cap i a la fi per a què els volen?

A les eco­no­mies del sud d'Europa se'ls han espat­llat tots els apa­rells d'aire con­di­ci­o­nat i quan la política s'ha tret les ves­ti­du­res hem des­co­bert que a sota no hi havia pas un empe­ra­dor nu sinó el trist esca­nya­po­bres d'un conte de Dickens que ni tan sols és l'amo de la seva pròpia botiga. No sé si exis­teix allò de l'eròtica del poder, però és clar que no tenir-lo resulta d'allò més antieròtic. Amb un esforç d'ima­gi­nació s'hi pot veure una certa sen­su­a­li­tat, en la idea d'una jut­gessa de Lleida i d'un jove i bri­llant advo­cat defen­sor tra­ient-se les togues en una sala de vis­tes. Però és impos­si­ble fer el mateix amb un gover­nant com l'espa­nyol Mari­ano Rajoy tra­ient-se sense ver­go­nya, d'una en una, totes les pro­me­ses elec­to­rals amb què va ser esco­llit. Quin espec­ta­cle: hau­ria d'estar pro­hi­bit fins i tot pels tri­bu­nals de jut­ges sense togues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.