viure sense tu
Fer el flamenc
Espectaculars flamencs, que amb el seu vol i estades ajuden en això de la internacionalit- zació de la causa
Busco als pòsters del Presència sobre la biodiversitat dels Països Catalans, amb dibuixos i textos del Toni Llobet, la gavina corsa. Segons els entesos en turisme ornitològic que aquest cap de setmana es reuneixen a la Birdfair d'Egleton, a Anglaterra, i on Catalunya té estand, per veure'n val la pena el viatge al Delta de l'Ebre. És un dels ocells més escassos del planeta, i més de la meitat de la seva població es concentra a les platges del nostre Delta, que tant si ets gavina o garsa sempre mereix una visita. Aquests dies hi he tornat gràcies al flamant centre d'interpretació de la Fundació Catalunya Caixa Món Natura a La Tancada, que us recomano de totes totes. Allà em van donar els pòsters de Presència que, a més dels camallargs que vaig poder veure al seu mirador, també em permetran parlar amb més coneixement de causa de mallerengues amb el naturalista Martí Boada. Món Natura posa al dia i modernitza la museïtzació d'aquest genuí espai natural, explica les salines, llacunes i fins pots fer pràctiques en una barca de perxar. Tot plegat contrasta amb altres centres que ja hi ha al Parc Natural de fa temps, com el de la Casa de Fusta.
Aquella casa canadenca verda que van dur als anys vint uns caçadors barcelonins al Delta, també ajuda a entendre l'entorn dels arrossars i l'aigua. Però entre ocells dissecats i el cant d'un capó reial, que s'havia quedat enganxat i sonava constantment, em va fer l'efecte de ser a Bodega Bay amb Hitchcock al clatell. Sigui com sigui i donat que no sóc un birdwatcher, un turista ornitòleg, i tampoc em vull fer l'espavilat, us diré que a mi em segueix fent impressió el flamenc. Que amb això de la sequera el delta de l'Ebre ha esdevingut la zona de cria de la península Ibèrica. Aquest any més de dues mil parelles de flamencs han establert el seu niu d'amor a la Punta de la Banya i han criat 1.200 pollets, trencant estadístiques d'ençà que el 1993 van recuperar la regularitat que ja tenien al segle XVI. Espectaculars flamencs roses, de bec i cames llargues, que amb el seu vol i estades també ajuden en això de la internacionalització de la causa.
