Opinió

Identitats

Per damunt de la identitat de cadascú hi ha la identificació amb un país i la voluntat de fer-lo lliure. A partir
de la identitat, només, no guanyarem mai

Aquest país ha vis­cut grans can­vis demogràfics: occi­tans, fran­ce­sos, espa­nyols, gallecs i magri­bins, lla­ti­no­a­me­ri­cans, sub­sa­ha­ri­ans, xine­sos, fili­pins i de l'Europa ori­en­tal han vin­gut a cons­truir-hi un pro­jecte de futur impos­si­ble en el seu lloc d'ori­gen. No sé quants cata­lans tenen els seus orígens, imme­di­ats o remots, fora d'aquí. Però la xifra és deter­mi­nant perquè no pugui pros­pe­rar cap pro­jecte naci­o­nal que no compti amb la seva com­pli­ci­tat i la seva impli­cació majo­ritària. L'inde­pen­den­tisme català ha avançat molt com a sen­ti­ment i com a desig a la soci­e­tat, però es troba encara en una fase pre­política. Em pre­o­cu­pen algu­nes afir­ma­ci­ons, pot­ser incons­ci­ents, de caràcter ètnic, que es fan al vol­tant d'una aspi­ració tan legítima com és la inde­pendència, perquè no sols no sumen, sinó que res­ten, exclo­uen, rebut­gen, expul­sen del cos naci­o­nal aquells que tenen altres orígens o bé man­te­nen, encara, alguna mena de lli­gam emo­tiu amb Espa­nya.

La sobi­ra­nia naci­o­nal l'acon­se­gui­rem quan la majo­ria la vul­gui i això inclou aque­lles per­so­nes que es con­si­de­ren “també” espa­nyo­les que, segons totes les enques­tes, són majo­ria. És cert que el seg­ment pri­mer de la soci­e­tat és cons­tituït pels que es con­si­de­ren més cata­lans que espa­nyols, seguit pels que se sen­ten tan una cosa com l'altra. Sumats, doncs, són la majo­ria més que abso­luta, lluny dels que només ens sen­tim cata­lans o dels que única­ment es con­si­de­ren espa­nyols. I sense la majo­ria no farem mai res. Del que es tracta és de gua­nyar com més gent millor a la nos­tra causa, sense excloure ningú i no d'anar fent aug­men­tar el nom­bre de cata­lans que no se sen­ten espa­nyols, sinó de fer créixer la xifra dels que, al marge del que se sen­ten, volen una pàtria lliure. I d'aquests n'hi ha que se sen­ten sols cata­lans, tan cata­lans com espa­nyols, més una cosa que l'altra, argen­tins, força cata­lans i molt espa­nyols, mar­ro­quins, molt cata­lans i poc espa­nyols, con­go­le­sos, cata­laníssims i gens espa­nyols, etc, amb una com­bi­nació de sen­ti­ments iden­ti­ta­ris gai­rebé infi­nita. No és qüestió de radi­ca­lit­zar la consciència naci­o­nal, fer més inde­pen­den­tis­tes els que ja n'eren, sinó d'esten­dre-la entre els que encara no en tenen prou.

És un error con­fon­dre “Espa­nya” amb els “espa­nyols”. El que impe­deix la nos­tra ple­ni­tud naci­o­nal és Espa­nya, l'estat i el seu apa­rell, l'ins­tru­ment de poder del qual s'han ser­vit, per als seus interes­sos, totes les clas­ses domi­nants i els seus par­tits, pro­gres­sis­tes o con­ser­va­dors, al llarg del temps. Els espa­nyols són una altra cosa, no gene­ra­lit­za­ble. Hi ha de tot, com a tot arreu, mal­grat que el naci­o­na­lisme espa­nyol, la incul­tura i la ter­gi­ver­sació infor­ma­tiva han fet un gran nom­bre d'adep­tes. Car­re­guem, doncs, con­tra Espa­nya, no con­tra els espa­nyols, perquè hi ha espa­nyols, que també són cata­lans, que avui ja volen la inde­pendència i tot de per­so­nes que cre­ien en una con­vivència igua­litària, a l'estat espa­nyol, dels dife­rents pobles i cul­tu­res i ara han cons­ta­tat que això és impos­si­ble. Només cal aga­far una guia telefònica per ado­nar-se dels cognoms que hi sur­ten i cons­ta­tar que, la majo­ria, no són ben bé de la Gar­rotxa de tota la vida. I mirar els Gar­cia, Martínez, López, Rodríguez i d'altres que, al Face­book, exhi­bei­xen ban­de­res este­la­des. I també de la gran quan­ti­tat de cata­lans de cognom que con­ti­nuen dient “aquí a Espa­nya”! Aquest país el farem lliure els que som cata­lans només (de tota la vida o de l'any pas­sat i medi­ter­ra­nis i euro­peus) i els que són cata­lans també (i espa­nyols, mar­ro­quins, argen­tins, fili­pins, pakis­ta­ne­sos, etc). Aquesta és la nos­tra força, perquè per damunt de la iden­ti­tat de cadascú hi ha la iden­ti­fi­cació amb un país i la volun­tat de fer-lo lliure. A par­tir de la iden­ti­tat, només, no gua­nya­rem mai. Des de la volun­tat, serem majo­ria perquè ningú no que­darà exclòs del pro­jecte d'eman­ci­pació naci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.