Izagirre

Ni l'estiu més abassegador no impedeix a determinats polítics haver-se de lluir fent els patètics. La mostra més lamentable ha estat la de l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre, de Bildu. L'alcalde ha decidit no renovar el contracte per celebrar les set curses taurines de la temporada que ve i ho ha fet donant arguments de tipus econòmic –qüestionables– i morals, d'un cinisme que es reproduïa a la seva cara d'hipòcrita. Després d'afirmar que el consistori –no els ciutadans donostiarres– compartien al cent per cent el discurs antitaurí, va donar el gran titular de la roda de premsa dient que “el sofriment animal no ha de convertir-se en espectacle públic”.

Jo sóc aficionat a la tauromàquia, però entenc els que no l'accepten, malgrat que el toro és només una petita punta de l'iceberg del que passa als escorxadors, a la cacera o a les peixateries, on molts animals s'ofeguen lentament davant del beneplàcit de tothom. Els humans som així: matem tot el que es mou, molt sovint perquè acabi a les escombraries, que és on van a parar gran part de les bèsties sacrificades.

L'actitud d'Izagirre, però, té altres connotacions. El fet que ho digui un dirigent d'una organització que consentia l'assassinat massiu que ha estat practicant ETA durant les últimes quatre dècades l'invalida per fer qualsevol tipus de comentari sobre el sofriment. La seva cara dura li permet fer el progre mentre han estat donant suport a una organització d'extorsionadors i assassins que practiquen el victimisme, un esport, d'altra banda, eminentment espanyol.