El menyspreu

Sóc fill de Santa Eugènia de Ter, nascut a Girona i visc a Salt. Ja em perdonaran aquesta declaració de principis però voldria parlar dels llocs que em són més propers i que més m'estimo. Hi ha hagut un cert orgull de ser de Girona, tot i que això del Girona, rai! ens ha fet més mal que bé. Girona és una bonica ciutat, sobretot perquè és la meva. Salt és un poble que en els darrers temps la gent que no el coneix relaciona amb immigració, cosa que es pot entendre, però també amb delinqüència i marginació, i tot i que també n'hi ha, com a Girona i arreu, és injust que sigui així. La meva ciutat i el meu poble tenen coses en comú, a part de ser veïns, i és que el franquisme els va unificar en un sol municipi, cosa que ha fet que els recels, que ja existien, s'hagin multiplicat. Ho entenc. Tothom procura pel que és seu i l'alcalde Nadal va procurar molt per Girona. I Salt va quedar a la cua veient com la ciutat germana li feia força més putades que no pas ajudes li donava. I això que durant molt temps els dos ajuntaments tenien alcalde socialista.

Ara no, però hi ha una altra cosa que els dos municipis han tastat. Canvi d'alcaldia. A Girona, Carles Puigdemont és el primer alcalde convergent d'una ciutat conservadora i catalanista que sempre havia votat el PSC, o, millor dit, que havia votat Nadal i després Pagans. Em diran alguns que no és així, però ho és. A Salt va tornar a l'alcaldia Jaume Torramadé, que té de cap de l'oposició la combativa Iolanda Pineda, que fa algunes coses que criticava quan va manar. I aquest és el problema que tenen: han de criticar els qui manen i tenen el dret i l'obligació de fiscalitzar-los. Però a vegades els arguments són pobres. Els que va donar el PSC en un ple extraordinari del juliol es van rebatre per si sols, sense que la contundència de Robert Fàbregas fos necessària. I a Girona Pia Bosch denuncia despeses prescindibles. És una manera d'erosionar Puigdemont. Però els ciutadans de ximples no en són i saben perfectament que el que es denuncia es va fer, i potser pitjor, durant els governs socialistes. I ara sortirà el savi que amb menyspreu em titllarà de convergent o de venut o de totes dues coses. La memòria és llarga i d'aquest també en podríem parlar. És el problema de tenir anys i recordar coses de quan algun perdonavides feia de regidor o de càrrec de confiança. Prescindible?