El país ja ha fet el pas endavant

Que la gran manifestació convocada per l'ANC hagi estat un èxit no és cap novetat, perquè només havies de sortir al carrer els dies previs, parar l'orella i ho endevinaves. També donava pistes el fet que alguns s'hi van haver d'afegir a corre-cuita o fins i tot anticipar-se a l'èxit dient que ja no era independentista, la manifestació, perquè si no quedaven ben galdosos. I pels nervis dels espanyols i els seus mitjans. Tot això està molt bé i reconforta l'ànima. Calia fer-ho, calia sortir al carrer i s'ha fet, però ara ja està. No importa el número ni les consideracions de segons qui, ara el que importa és que avui hem hagut d'aixecar la paradeta i tornar a treballar. I començar a treballar perquè ahir no va acabar res, sinó que va començar i queda molta feina a fer. Va ser un goig viure la manifestació del 77, la del milió de persones, la de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, la del retorn de Tarradellas. Però el president va tornar amb la Generalitat provisional sota el braç i es va començar a trencar aquella unitat d'acció, els partits van començar a actuar en clau partidista –com ha de ser en un país normal, però és que no ho som un país normal– i tot plegat va acabar amb una Constitució de la qual van pervertir l'esperit molt abans que el 23-F acabés d'espatllar-ho tot. Aprenem-ne, de tot plegat.

Ara comença la feina. D'acord, n'hi ha molta de feta i en aquest sentit cal aprofitar-la. Però la gent que ha inspirat tot el que va passar ahir no està disposada que torni a passar el que ja ens va passar fa 35 anys. Hi ha una part del país que creu que el pacte fiscal seria un pas intermedi per continuar caminant i, si a les Espanyes fossin llestos, seria una carta que podrien jugar. Però hi ha molta gent que ja en té prou de peixos, de coves i d'esperar que passi la crisi econòmica. Ahir el poble va fer un pas endavant i si algú va amb el peu canviat pot perdre el tren. La mobilització ciutadana, l'esperit unitari del que ahir es demanava necessita lideratge i ara és l'hora de comprovar que en tenim, de lideratge. Avui Catalunya no és independent, però ahir el poble català, una gran part del poble català, va fer el seu pas endavant i aquest moviment no només cal gestionar-lo sinó liderar-lo. Que no sigui necessari, d'aquí a 35 anys, tornar a sortir el carrer pel mateix motiu.