Opinió

L'APUNT

Demòcrates de veritat

Que l'ambai­xa­dor nord-ame­ricà a l'Estat espa­nyol trobi “admi­ra­ble” que el debat obert arran de la gran mani­fes­tació de la Diada sigui “pacífic” i “democràtic” fa pen­sar que, final­ment, pot­ser estem fent prou bé les coses a escala inter­na­ci­o­nal i que aquest senyor i el país que repre­senta –que, agradi o no, jugarà un paper molt impor­tant a l'hora de vali­dar tot el procés d'inde­pendència– no menys­te­nen, com sí que ho fan els espa­nyols, una gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana com la de la set­mana pas­sada. En gene­ral, amb comp­ta­des excep­ci­ons, la reacció espa­nyola, tot i espe­rada i cone­guda, no deixa, d'altra banda, de sor­pren­dre'ns. Sobre­tot pel caràcter molt poc democràtic que demos­tren molts d'ells, amb el no per davant i amb ame­na­ces direc­tes per dar­rere. I, sovint, amb un menys­preu evi­dent. Com si les raons que van por­tar un milió i mig de per­so­nes a sor­tir al car­rer no tin­gues­sin cap importància. Per sort nos­tra, però, cada dia que passa és fa més evi­dent –per les reac­ci­ons i el ressò inter­na­ci­o­nal que hi van havent– que, nord enllà, hi ha molta gent que sí que en sap, d'escol­tar. I que, afor­tu­na­da­ment, són demòcra­tes de cor, no només de paraula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.