Opinió

El món en contra

Els primers interessats que la part més rica d'Espanya no es desentengui dels seus deutes són Merkel i Hollande

Els Trac­tats Euro­peus són molt clars: si Cata­lu­nya s'inde­pen­ditza no té lloc a la Unió Euro­pea. Almenys, no de forma automàtica. No té la titu­la­ri­tat de cap dels 27 estats mem­bres actu­als, ni el català és una llen­gua ofi­cial de la Unió, ni té assig­nada una quan­ti­tat con­creta de dipu­tats a l'Euro­par­la­ment... I no només això, sinó que perquè es pugui ampliar la Unió fa falta la una­ni­mi­tat dels actu­als mem­bres, és a dir que Espa­nya hi tin­dria dret de veto. La Comissió Euro­pea asse­gura –tant pel cas català com per l'escocès– que la secessió és una qüestió de política interna. Això vol dir que, almenys en el cas espa­nyol, ho tenim cru. La Unió Euro­pea és, sobre­tot, una unió d'estats, i el res­pecte per les qüesti­ons inter­nes és un pilar fona­men­tal de les regles de joc d'aquesta Europa sem­pre en cons­trucció. És cert que, a més de la lega­li­tat estricta, la Unió Euro­pea és un cos polític en què els trac­tats se suc­ce­ei­xen i se superen ràpida­ment. I que a base de noves situ­a­ci­ons es creen també noves nor­mes i, per tant, seria lògic pen­sar que en cas de victòria d'un referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya, si Espa­nya no mogués fitxa la situ­ació es dis­cu­ti­ria i es deci­di­ria final­ment en les can­ce­lle­ries de les grans potències euro­pees. Cata­lu­nya ja com­pleix tots els requi­sits per ser mem­bre de la Unió, ja uti­litza la moneda única i és mem­bre de Schen­gen. A més, té la volun­tat de con­ti­nuar con­tri­buint en la cons­trucció euro­pea en tots els sen­tits. És a dir, tard o d'hora una Cata­lu­nya inde­pen­dent tro­ba­ria el seu lloc al cor d'Europa. Però en qual­se­vol cas els cata­lans no rebrem cap ajuda des de Brus­sel·les en el nos­tre camí cap a l'eman­ci­pació. Ni des de Berlín o París: aquesta set­mana s'ha publi­cat un estudi en què es diu que la banca pri­vada d'Ale­ma­nya i França té una expo­sició d'uns 300.000 mili­ons a Espa­nya. Per tant, els pri­mers interes­sats que la part més rica d'Espa­nya no es desen­ten­gui dels seus deu­tes són Angela Merkel i François Hollande.

Després hi ha l'opinió pública inter­na­ci­o­nal: ahir el britànic Finan­cial Times i diven­dres The Eco­no­mist coin­ci­dien a asse­nya­lar la “incer­tesa cata­lana” com un motiu de pre­o­cu­pació no només per a Espa­nya, sinó també per a tota la zona euro i, fins i tot, per als mer­cats inter­na­ci­o­nals. Europa és al cen­tre de l'huracà d'una crisi glo­bal que afecta la pro­ducció del Bra­sil, la Xina i l'Índia. La visió més sim­plista és, de moment, la gua­nya­dora: amb els pro­ble­mes que tenim, cal gene­rar-ne ara un altre? Perquè The Wall Street Jour­nal dife­ren­ci­ava ahir entre el procés escocès –que con­si­dera legítim perquè compta amb el vis­ti­plau de Lon­dres i amb un camí legal clar– i el català, que con­si­de­rava abo­cat al fracàs pel sim­ple fet que la Cons­ti­tució espa­nyola no per­met ni el referèndum ni la secessió. En resum: després de publi­car a les por­ta­des les impres­si­o­nants foto­gra­fies de la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre, la premsa inter­na­ci­o­nal comença a ado­nar-se de la mag­ni­tud del des­a­fi­a­ment que sig­ni­fica el tren­ca­ment de fron­te­res a la vella Europa. Els mit­jans inter­na­ci­o­nals, final­ment, no silen­ci­a­ran res del que passi a Cata­lu­nya; però no espe­rem ingènua­ment que siguin els nos­tres ali­ats. Al con­trari.

Fem-nos-en a la idea: tin­drem el món en con­tra. La mun­ta­nya que tenim al davant és difícil de pujar; però a aques­tes altu­res ja no podem vore­jar-la. Per això intento fer inven­tari de les difi­cul­tats que vin­dran: perquè siguem cons­ci­ents dels esforços que hau­rem de fer. No per convèncer ningú de clau­di­car. Al con­trari: totes aques­tes difi­cul­tats s'esvai­ran el dia en què en un referèndum els cata­lans ens pro­nun­ciem clara­ment a favor de cons­ti­tuir un nou Estat. Aquesta con­sulta democràtica ens donarà la força per a la resta de bata­lles que vin­dran. Però anem-nos-hi pre­pa­rant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.