Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

Dones franceses i gramàtica també francesa

Els fran­ce­sos són fas­ci­nants i si no fos que fa tants segles que es dedi­quen a mas­sa­crar les llengües dels altres, gai­rebé podrien ser simpàtics. Quan dic fran­ce­sos, és clar, no vull dir tots i cadas­cun dels fran­ce­sos. Seria injust i dis­cri­mi­na­tori i, a més, tècni­ca­ment par­lant jo també sóc francès... Vull dir el pen­sa­ment francès majo­ri­tari, aquell que dóna un grau màxim de cohesió al país, que n'esta­bleix el per­fil psi­cològic gene­ral. Així, per exem­ple, mal­grat la tos­suda rea­li­tat, els fran­ce­sos encara solen pen­sar que són el país cap­da­van­ter en tot allò que sigui posi­tiu per a la huma­ni­tat, i que, si no ho són, és per traïdoria o injustícia. La igual­tat entre gèneres és un d'aquests temes en què pen­sen ser a l'avant­guarda.

Els detalls, però, ama­guen rea­li­tats que poden ser cru­els. Així, a França, encara exis­tei­xen resistències enor­mes a femi­nit­zar el voca­bu­lari en els àmbits més pres­ti­gi­o­sos, allà on fins fa poc els mas­cles reg­na­ven sobi­ra­na­ment. Sols la tos­su­de­ria d'algu­nes dipu­ta­des ha fet que s'accepti que es pugui par­lar de madame la députée i no, encara i sem­pre, de madame le député. I si un dia una dona pre­si­deix la República, no hi ha dubte que el seu títol ofi­cial serà madame le président de la República. En un cer­cle menys ofi­cial, però també prou interes­sant, encara hi ha mit­jans de comu­ni­cació que no acon­se­guei­xen dir «une écri­vaine» (una escrip­tora). Com si diguéssim, per exem­ple, que «Mercè Rodo­reda és un gran escrip­tor». Pel que fa a les fun­ci­ons ofi­ci­als, la raó gra­ma­ti­cal diu que un títol ha de ser neu­tre i que, en llen­gua fran­cesa, la neu­tra­li­tat és assu­mida pel gènere mas­culí. En rea­li­tat, però, es tracta de rea­lit­zar una mena d'ope­ració de trans­se­xu­a­li­tat psi­cològica i social: una dona pot ser pre­si­denta a con­dició que es mas­cu­li­nitzi. I la gramàtica és la ciència que garan­teix aquesta mutació.

Aquesta penosa resistència a la igual­tat també exis­teix encara ple­na­ment en els cos­tums refe­rents a l'estat civil. Tot i que fa gai­rebé mig segle que la llei esta­bleix clara­ment que l'únic cognom de referència d'una per­sona és el seu cognom de nai­xe­ment, a tot arreu i fins a l'admi­nis­tració encara s'aplica a les dones el con­cepte de cognom de casa­ment. Un cos­tum hor­rorós que fa des­a­parèixer del tot la per­so­na­li­tat de la dona rere l'home. Encara avui es pot lle­gir en cer­tes bústies (poso un exem­ple sense cap relació amb la meva rea­li­tat) alguna cosa com: Mon­si­eur & Madame Joan-Lluís Lluís. I l'admi­nis­tració con­si­dera que ha de dema­nar a una dona el seu cognom de dona casada, a cos­tat del seu cognom d'ori­gen, i farà ser­vir de manera gai­rebé abso­luta única­ment el cognom de dona casada. Encara que la llei digui el con­trari. I com ho fa, l'admi­nis­tració, per saber si una dona és casada, o no? Pre­gun­tant-l'hi. I per això tots els for­mu­la­ris admi­nis­tra­tius dis­po­sen de tres case­lles: Mon­si­eur / Madame / Made­moi­se­lle. A un home no se li fa aquesta pre­gunta; a una dona, sí. Una dona, a França, exis­teix doncs encara en funció del seu estat civil i, doncs, del tipus de relació ofi­cial que esta­bleix amb un home. Sol­te­res d'un cos­tat; casa­des, vídues i divor­ci­a­des de l'altre. I les que viuen en pare­lla de fet? I les que tenen fills en soli­tari? Aquesta dis­cri­mi­nació, a més de ser, en si, pro­fun­da­ment insul­tant, ja no cor­res­pon a res en la rea­li­tat d'aquest inici de segle XXI. Però l'admi­nis­tració i, per con­ta­mi­nació, la soci­e­tat en gene­ral exi­geix de les dones, i només de les dones, que diguin quin és el seu estat civil, com si encara no pogues­sin exis­tir ple­na­ment com a indi­vi­dus. A vega­des, explico que em fa ver­go­nya ser francès. En part, és per aquesta manera hipòcrita, retrògrada i immo­bi­lista de con­tem­plar el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.