CiU ja té la campanya feta
És evident que alguna cosa va canviar al país després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. La gent va sortir al carrer el 10 de juliol del 2010 i després... després, segons alguns, no va passar res. Però sí que va passar. Res no va ser igual després que els magistrats del TC, aquells que fumaven havans a la barrera de la plaça de braus, destrossessin el que havia aprovat el Parlament i havia estat referendat per la majoria del poble català, tot i que al text inicial s'hi havia passat el ribot d'en Guerra, cosa que l'il·lustrat descamisat sevillà ja ens va fer saber com a bons ciutadans de segona divisió que ens considera. Sí que va passar, i la prova cal anar a buscar-la en la resposta de la gent l'11 de setembre.
A alguns, que sortís tanta gent al carrer, festivament, no contra ningú sinó a favor nostre, els va sorprendre. Mala connexió amb el que pensa la gent del carrer, doncs. Alguns encara estan descollocats, buscant el seu lloc al món, pensant que és la majoria de la gent la que s'equivoca. I no, no és així, la gent sol tenir la raó fins i tot quan el que decideix no és el que et convindria. Per això ara que ja ha començat la campanya tothom busca la clau que l'interessa amb vista a les eleccions. Uns ja s'han decidit per convertir-se en els portaveus de l'unionisme, tot i que ja hi ha baralla per veure qui és més espanyol, si els del PP o els de Ciutadans i fins i tot una part del socialisme català. A l'altre cantó hi ha els que defensen el dret a decidir, entre els quals hi ha l'altra part del socialisme català. La gent d'Esquerra Republicana manté un missatge clar i contundent i va a l'alça, però haurà de competir un altre cop amb Solidaritat, amb un discurs més radical i menys amable i sense Laporta de cap de cartell. I amb la CUP, amb un discurs nacional clar i que presenta una alternativa social que s'ha de veure quanta gent convenç. I hi ha una esquerra renovada, la d'Iniciativa, que comparteix el dret a decidir però que vol fer bandera de ser el partit que se situa contra les retallades. Un dret i un perill, el d'anar contra Mas. Perquè CiU té la campanya feta. La hi ha fet Mas amb la seva actuació des de l'11 de setembre. És veritat que Catalunya no és Mas però molta gent tindrà en compte el paper del president per fer valdre el seu dret a decidir.
