Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

Fosfat de calci

Sóc partidària de la incineració, menys quan rellegeixo “Páginas de la herida”

Tots Sants. És ine­vi­ta­ble pen­sar en els morts, i en la pròpia mort. Fa dies que, armant-me de valor, vaig inten­tar arre­glar la qüestió dels nínxols, però resulta que, en vida, no pots com­prar o llo­gar un colum­bari, t'has d'espe­rar a morir-te o que algú de la família passi pri­mer i inau­guri el colum­bari fami­liar. Doncs espe­ra­rem, no hi ha cap pressa! Jo el que no vol­dria és que les meves cen­dres fes­sin nosa als meus des­cen­dents. No seria la pri­mera vegada que una urna va d'un cos­tat a l'altre, que a tot­hom li fa angúnia i se la vol treure de sobre. En una meva novel·la, una dona és aban­do­nada pel seu marit, que se'n va a Coru­nya amb la seva amant. Pas­sen els anys i, sense avi­sar, un dia apa­reix l'amant a casa la dona amb un paquet, i li diu que llur home s'ha mort fent immersió i que li porta les cen­dres perquè les guardi. A sobre! Després de bus­car un lloc idoni per a l'urna i no tro­bar-lo, la dona s'ho repensa: llença les cen­dres al vàter, pitja el botó de la cis­terna, i avall.

Jo sóc par­tidària de la inci­ne­ració, tret de quan relle­geixo el lli­bre de poe­sia de John Ber­ger, Páginas de la herida. Ber­ger parla de la relació entre els vius i els morts, es pre­gunta si els morts tenen memòria i con­si­dera que els vius som incom­plets perquè ens fal­ten els morts. Però és l'última pàgina del lli­bre la que em fa pen­sar si no m'esti­ma­ria més que m'enter­res­sin. El que escriu Ber­ger és la decla­ració d'amor més deli­cada, íntima, punyent, que he lle­git mai. S'ima­gina un lloc “en què els teus ossos i els meus esti­guin sepul­tats junts, dis­se­mi­nats en confús desor­dre. Una de les teves cos­te­lles reposa con­tra el meu crani. Un meta­carp de la meva mà esquerra jeu a din­tre la teva pel­vis. Els cen­te­nars d'ossos dels nos­tres peus, escam­pats com la grava. Aquesta imatge de la nos­tra pro­xi­mi­tat, que no és res més que fos­fat de calci, em pro­du­eix un sen­ti­ment de pau. Amb tu em puc ima­gi­nar un lloc on n'hi ha prou amb ser fos­fat de calci”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.